Fet diferencial, masculí & femení....

Dissabte al vespre, un cop més, vaig gaudir d'un bon sopar en bona companya. D'altres vegades us he parlat de les "Divines", grupet format per 4 amigues i 3 amics, els tres son gais, i son un amor, a més, aquest cop ens va acompanyar el fill d'una de les amigues, te 34 anys i accepta les bromes de manera molt natural.... je je.... com podeu entendre era el "objeto de deseo" de "totes".

Aquest grupet son els que ara per ara estàn al meu costat, sigui un missatge de mòbil, una trucada, un arreclar la roba sense voler cobrar, per ajudar la meva economia, amb gestos i detalls petits, dels que arriben al cor.

Tot parlant amb ells veus lo maravellós que seria si els homes, parlem hetero, tinguessin un xic de gais, totes seriem molt més felices.

Varem arribar a la conclussió que estem disposades a renunciar al sexe a canvi d'afecte, a canvi de tendressa, a canvi..... d'aquesta abraçada oportuna i a temps, d'aquesta carícia....

Els gais, tenen una sensibilitat, ja se que no tots, parlo del grupet que jo freqüento, tenen uns petons sempre a temps, un agafar la mà, un saber escoltar, unes abraçades magnífiques..... ho sento però els "homes" que he tingut jo, no ho tenien.

Ara, que espero impacient moltes coses, una d'elles que passi diumenge i posar fil a l'agulla, celebrar haver guanyat les eleccions, trobar pis, cosa que ja se no serà sencilla, ara que la única cosa que m'impedeix ser feliç és el fet de no controlar la meva vida, d'altres ho fan i espero que per molt poc temps, no vull ser una marca de rotulador vermell a la llibreta de ningú.

Ja espero impacient dijous, dinar i somriures, els i les amics, els fills i la filla em fan sentir.... afortunada!.

Coses que sols em passen a mi....

Preparo un viatge, bé, de fet me l'han preparat els fills i filla, joves i gedre, néts!, estic molt emocionada, res anormal.

M'adono que darrerament tinc problemes amb el DNI, no em van reconèixer a La Caixa, dos cops, i a la Junta Electoral al identificar-me em van dir ben clar, sabem que ets tu per tants anys de venir....

Total, davant el dubte i que vaig a un país que no entendré res de res, decideixo anar a canviar el DNI i el Passaport.

Malgrat dur tot el necessari em diuen que "el cambio físico", sempre en castellà... grrr.... no està contemplat per un canvi avançat de DNI. Quedo tan parada que li demano em miri i miri la foto, són 50 quilos al llarg del procés. La funcionaria, molt amable, consti, MOLT, em diu que ella ja ho veu, però crida la seva cap per consultar.

La cap, també encantadora, em diu que han de demanar permís a Madrid.... ja em perdonareu, vaig haver de fer un esforç per no riure allà mateix.

Gestionen el permís, en 24h em diuen alguna cosa.

Quan em truquen, abans de les 24h, em diuen que "Madrid" ha dicho no. Ni respiro.

Ella mateixa em demana faci un escrit i argumenti per qui motiu vull el canvi. Ja ho he explicat clar, i contundent, els problemes que he tingut, que ha estat un canvi mèdic, no estètic. No m'he tret arrugues, ben al contrari, ni m'he arreglat el nas! No és un antull, és prescripció mèdica!.

Total, a la tercera la vençuda, ahir, després del meu rotllo escrit em tornen a trucar i em diun que hi puc anar dilluns a les 9 del matí, que m'ho fan, pagant, és clar...

Vull destacar, molt, l'actitud positiva, amable i voluntariosa de les dues funcionàries de la comissaria de Mataró així com la dels dos policies que m'han atès i que tampoc entenien el motiu del "no".

Normes caduques, no hi ha cap dubte. El fet diferencial de la meva persona no és prou evident a les imatges que sols separen dos anys?

Creuo els dits per dilluns, que "Madrid" no canvií d'opinió....

Onada lila.....

Ahir vaig ser a un sopar especial, un sopar on era impossible no sentir i transmetre, on una força invisible ens unia en un objectiu clar i contundent, la paritat.
Però no quedaba aqui la cosa, era palpable a l'aire, a l'ambient, les ganes de solidaritat, de donar un cop de mà a les noves, les ganes de transmetre fortalessa i vigor, era, lo que sovint denomino, el fet diferencial de fer política, política feta per dones, és diferent, sense cap dubte.
Vaig coneixer dones molt, però molt diferents, dones amb un objectiu clar i sincer de millorar els seus pobles i ciutats, sense discriminacions, sense rencúnies, treballar per els mes desfavorits i per fer els nostres pobles més habitables. Tenim un munt de dones preparades i amb ganes!.
Per cert, moltes d'elles con blocaires!.
Donar també les gràcies als 8 o 9 valents que ens varen acompanyar.
La Conxita Campoy, a qui conec fa anys i és una dona inmensa, li tinc un afecte especial, crec que ella ho sap.
La Pilar Ventura, simpàtica, decidida y a la que tenia ganes de coneixer doncs fa temps que la segueixo.
La Carme Bastida, la més joveneta, no la conec però esta preparadisima.
La Rosa Albiol, "anfitriona " del sopar a qui el seu "estimat" Alcalde va "putejar" convocant un Ple municipal extra quan va saber lo del sopar, maco el noi no?. Em va encantar ella, te un parell.... de tot!.
La Carme Magem, amiga, companya, mare, treballadora..... una joia i un fitxatge maravellós.
També la Pietat Jiménez, la Trinidad Fuentes, La Mª Ángeles Montoya, no les coneixia i em varen encantar.
La Lourdes, la Consol i la María, ahir, varen ser unes companyes més.
Lo millor de tot, les confidències, amb la Marian, amb la meva estimada Glòria que avui ha fet un escrit molt maco referent al sopar, i l'escapada a Barcelona a portar a la Lourdes.
En fí... una delícia.

Pixar fora de test....

Sovint en parlo, del "fet diferencial" entre el psoe i el PSC, aqui, això, mai hauria passat...

El psoe de Madrid no anirà als actes organitzats per la "Espe" a Madrid sobre els atentats del 11M.

Una vergonya, com diuen per aquelles terres d'Espanya, barregen la "velocidad con el tocino".

El pp, gran impulsor dels dubtes respecte l'atentat, a través del seu "òrgan" oficial, el Mundo, han inventat trames i han acusat, i ara, en suport a les víctimes i les seves famílies el psoe no hi va per els "tejemaneges" de la Espe, els quals han existit sempre doncs aquesta dona és "Antoñita la fantástica", amb permís de la Obregón, és clar....

Total, que aquests disberats només els poden fer ells.

És més important la barra i les mentires d'aquesta "senyora" que el respecte que mereix tots i totes els que varen patir tant amb l'atentat?.

Vinga home! Això no és fer política, això és fer l'imbécil!

El "meu" fet diferencial....

Dissabte al matí vaig tenir una llarga i una mica trista conversa per el messenger amb una amiga, de fa més de cinc anys amb la que fa temps no parlava. És de València i ens varem coneixer a un xat.
Té certs problemes amb una filla sobre el tema menjar i kilos. Jo he passat aquest procés amb un fill i se lo dur que és.
Després, diumenge a la tarda, tot llegint la premsa, veig unes fotos estupendes en un reportatge a el dominical de El País, fotos de Gèrard Rancinan. Fotos de dones super guapes, d'altres més normaletes i... una dona, més jove que jo, però que trobo bellísima, una dona amb curves i sense maníes.
A les persones ens costa trobar un terme mig, pocs estem o estàn contents amb el seu físic. Tots volem ser més alts, més prims, amb més pits, o menys, etc....
Sens dubte la professió del futur és la cirurgía plàstica, però.... jo sempre he reivindicat les meves curves, els meus canalillos, la meva sensualitat, ni que sigui en un cos gran i rodó.
Tots i totes tenim el nostre encant, ni que potser a primera vista, no sigui tan visible.
Així que aqui teniu una doble meva.... pintadeta i amb melena.... doncs m'hi assemblo i mira... també tinc el meu encant!.

Barons i baronets.......

Sempre que he sentit aquest títol al meu voltant, he tingut una esgarrifança.
No m'agrada el que implica la paraula.
Reconec que fa anys, bastants per cert, era fan d'Alfonso Guerra i molt. No he conegut ningú amb una dialèctica més ràpida i punyent. Ningú més incisiu i directe. M'apassionava. No tenim ningú, ara mateix amb la seva agilitat verbal.
Vaig llegir les seves memòries, el volum primer i em va encantar, àgil i ràpid et senties transportat a l'Espanya de la seva joventut, de les primeres reivindicacions... en fi, em segueix agradant la seva llengua viperina, però ha perdut una mica el seu encant per mi.
El dia que va dir, més o menys, nos hemos cepillado el Estatuto, vaig deixar de sentir admiració per ell.
Bé, el tema Barones, perquè noi, què vols que digui.... son una sèrie de popes, la majoria dels quals han perdut el contacte amb la militància, amb les bases, entre les quals m'identifico, fan política de saló i jo valoro els que fan política de carrer, els despatxos pels funcionaris i secretàries com jo mateixa.
Potser per ser tan republicana aquesta paraula m'ofèn, ni que molt em temo que més aviat sona a poder a l'ombra... i a mi, les ombres encara em fan certa por...
Total, sembla que després que hagi plegat l'Ibarra, per cert, ho he celebrat, doncs comença a quedar gent més nova, gent que no se sent, ni ha de ser, intocable.
Sóc i seré Socialista, del PSC, perquè el fet diferencial existeix, aquí fem una altra política, fan... que jo no en sóc de política. A mi, aquella famosa frase.... qui es mou no surt a la foto.... doncs millor, surto fatal a les fotos, apart que no en tinc cap ganes! I vull poder dir el què sento, tal com raja.
Barónes i Baroncillos, aquests no calen.