Qui diu que a Espanya ja no tenim extrema-dreta?, qui diu que no queden feixistes?.... en queden i una de les proves evidents és ara mateix a Madrid, aquesta ciutat que tant m'agrada, on he passat tan bones estones i he fet llargues passejades....
No entra en el meu cap, tan cansat de discutir aquests dies, el què ha passat amb en Rubianes, això té un nom, clar i dur, censura!, brutal i directe.
He vist a Rubianes sols un cop, vaig sortir del teatre amb les mandíbules dolorides de tan com vaig riure, imagino que principalment per ser d'esquerres ho vaig passar tant bé.
Com pot ser que encara passi això?, 30 anys després d'iniciar aquesta la nostra democràcia, que encara es censuri un actor per dir el què pensa?, i la tan cacareada Llibertat d'expressió on queda?.... a terra, si senyors i senyores, queda a terra i plena de merda!.
Quan Gallardón va casar una parella gai a Madrid, ara abans de l'estiu, per uns moments vaig pensar que ja era hora que algú del PP no fos tant carcamal, però noi, va ser un bluff, és tant carcamal com tots els seus companys, timonazo a la derecha, és clar... venen eleccions municipals..., va dir alt i clar... Ni Pepe Rubianes ni ningun espectáculo suyo pisarían el escenario del Teatro Español, propiedad del Ayuntamiento o teatros de la Comunidad de Madrid.
Vaig entendre Rubianes al mateix moment que es va expressar, quan parlava de la España de mierda, vaig entendre que parlava de faixistes, dels que varen matar tanta gent a la guerra civil, altra cosa és la interpretació que alguns li han volgut donar.
Espero, de tot cor, que Mario Gas, gran professional, dimiteixi, no pot de cap manera donar suport al feixisme mantenint el càrrec.
M'agradarà veure ara tots aquests modernos de Madrid, que cobren subvencions i tal... defensar en Pepe Rubianes, gran professional i amb una trajectòria immillorable. Se li calenta la boca ho sé, però quantes vegades hauria volgut jo tenir el valor de dir tot pel seu nom... com ho fa ell.
Pepe, estic amb tu, endavant les atxes i no decaiguis, els fatxendes no han de poder amb tu!.
(Em penso que agafaré una llaga d'estómac, a veure si demà puc escriure alguna cosa que no m'enfadi....).



