dimarts, 19 de setembre del 2006

Home i dona, amistat?. Persones amb encant...


Sovint hem debatut les meves amigues i jo, sobre si és possible una amistat Home&Dona i sovint em quedo sola defensant el sí, un sí contundent i estudiat, un Sí viscut i real.
Jo se que és possible, tinc un amic, entre d'altres, no tinc sols aquest, però ell és especiàl, ell és, l'amic.
Antoni, es diu Antoni. Compartim el nostre amor per la muntanya i el mar, per els bons restaurants i les llargues xerrades, compartim ideals i tendreses...
Ens varem coneixer d'una manera una mica estranya, ell va veure el meu mail en un foro, em va felicitar el Nadal, ara farà ja tres anys, jo vaig respondre, una mica tard però ho vaig fer..., després uns mesos després un dinar a un Xinés, a ell li encanta, i fins avui.
L'Antoni te casi 14 anys més que jo i recordo les vegades que li vaig escriure, de fet tinc guardats gaire bé tots els mails que m'ha enviat, li vaig dir ben clar que no buscaba ni lligar, ni sexe ni parella. Ja havia quedat saturada d'amor jo, sols volia coneixer gent, parlar...
L'Antoni sap escoltar, va respectar des de el primer moment les meves condicions i ens hem vist regularment, cada dos mesos, més o menys. Hem fet excursions, recordo amb especial afecte la del Montseny, hem dinat, sopat i he conegut la seva mare. Ell ha conegut els meus fills i l'estimo, és un amic gran com ell sol.
Ara està enamorat, i m'agrada veure aquesta llum especial als seus ulls, aquest somriure de picardía, aquesta certa vergonya que transpira, com la dels amors de pubertat, certa inocència i dolçor. Conec la seva xicota i sap que som amics, sap que pot confiar. Ara farem un "trio" en un dinar, però jo, que l'estimo i soc egoïsta, vull seguir amb els nostres sopars i les nostres escapadetes, ni que aquestes acabin al mig de la Riera d'Arenys de Munt envoltats d'aigua!.
Per això, jo, que presumeixo de tenir bons amics i amigues, defenso que un home i una dona poden ser amics, sense complicacions, sense sexe i sobretot, amb molt d'afecte, una amistat de cor, Republicà, això sí!.

4 comentaris:

Albert ha dit...

Les teves amigues i jo et creiem. ¿No diuen que no hi ha regla sense excepció? Vet'ho aquí. Tens el benefici de l'excepció, gaudeix-la.

Dan ha dit...

Molt bé. Potser no és impossible, tant sols molt molt improbable.
;-)

ric ha dit...

Molt bonica aquesta, entrada la millor!
Aquí tens la destacada. Per molts anys siguis com ets.

Anònim ha dit...

¿impossible....improbable?.....¿l,excepcio?.....¿soc impossible?....¿soc improbable?....¿soc l,excepcio?....tan sols soc el reflexe del que es ella per mi.....sencillament divina.