dissabte, 30 de setembre del 2006

Estar tendreta...

Fa temps, deu fer més de dos anys, vaig fer un escrit que a mi em va semblar molt maco.

Un escrit on explicava una prova que vaig fer un diumenge al matí, sortir al carrer i mirar quantes abraçades podia rebre. N'estaba, bueno, crec que sempre n'estic, necessitada. La veritat és que l'experiment no va anar malament, deunidor la gent que entre sorpresa i divertida, afectuosa en algun moment, em va abraçar amb un somriure quan vaig explicar l'experiment.

Avui he vist aquest vídeo i l'he trobat magnífic. Una abraçada, sempre, però sempre, és ben rebuda. M'en doneu una?.

Me acercaré a tu espalda con ternura

reclinando en el hombro mi barbilla,

rozaré suavemente tu mejilla,

y anudarán mis brazos tu cintura.

Francisco Alvarez Hidalgo

5 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

Una abraçada i mil petons!

Anònim ha dit...

Una abraçada mimosa, sí que estàs tendreta, sí. Tothom tenim la necessitat de tant en tant.
Petonets.

Anònim ha dit...

http://www.lacoctelera.com/imaginacion/post/2005/12/04/-un-pedigueno-original-imagina

No sé si te parecerá que no tiene nada que ver, pero hace un tiempo escribí un cuento corto que colgué en el blog.
Y propuse a los que quisieran que hicieran su versión del mismo, basándose en el original. El resultado fue muy interesante.
Te adjunto la dirección por si quieres darle una ojeada.
Un abrazo cariñoso

Víctor ha dit...

Joana demà aniré al partit i abans de la reunió aniré a la 5a a donar-te una bona abraçada!

Ningú que em coneix es queda sense una abraçada meva quan la necessita!

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Ahí va la mía...Un abrazo para Joana. Ah, llevabas razón Bilbao está precioso y que buena gente.