Assistim, impotents, a tota la davallada de
credibilitat en els nostres dirigents polítics. Cada nova notícia és pitjor.
Cada comunicat ho posa tot més negre i de moment, aquí, no passa res.
Què heu fet amb les nostres il·lusions?, què heu
fet amb l’esperit del 1979?, el de l’arribada d’en Tarradellas, amb els aires
de llibertat i espontaneïtat de llavors.
Què heu fet, em pregunto, amb els ideals de
tanta gent que va sortir al carrer per celebrar la democràcia, la llibertat,
l’esperança en un futur millor?.
Què heu fet amb tota aquella col·laboració
desinteressada, voluntariosa, lliure i alegre de ciutadans i ciutadanes que
s’acostaven als partits sols per donar una mà, per participar de la democràcia?.
Què heu fet amb les nostres ganes i
esperances?.
Us ho diré, n’heu fet un malbaratament, un
tractament injust i insolidari, les heu trepitjat, destrossat i ara, ens
demaneu que posem de la nostra part. Encara més?.
Us heu carregat, entre un i altres, la democràcia i la confiança, escampant merda a dojo i sense que en veiem cap resultat.
Què més voleu?.
Us diré què volem nosaltres, els ciutadans i
ciutadanes d’aquest país de xoriços i aprofitats. Xoriços de tots colors i en
tots els àmbits.
Volem que la gent amb 22 milions d’euros a
Suïssa i que estan lliures al carrer, deixin d’estar-hi. No que els hi feu una
llei per tal que els seus diners que vés a saber d’on venen, quedin lliures de
culpa.
Volem que deixeu de trepitjar els nostres
drets amb retallades injustes en tots els àmbits i que retalleu en assessors i
cotxes oficials, en àpats i dietes, que proveu de viure amb les nostres
nòmines, a veure si en sou capaços.
Volem que respecteu l’escola i la sanitat
públiques, també l’esteu enfonsant, és clar, vosaltres teniu tots seguretat
mèdica privada i potser, fins i tot, us la paguem, també.
Volem que compliu els vostres programes, pels que us vàrem concedir representació i ara feu veure que no ho vàreu dir o
bé que no és possible.
Volem que tots els imputats/des, del color i ram
que siguin, deixin de cobrar dels nostres diners, que les condemnes siguin
ràpides i sense possibilitats d’indult. Indulteu el poderós i condemneu mares
que han robat per menjar.
Volem que qui foti mà a la caixa, qui
col·loqui parents i amics, aquest, també, a la garjola i que torni els diners
sostret amb tanta impunitat.
Volem que no hi hagi més famílies que quedin
al carrer sense casa perquè no heu estat capaços d’aprovar una llei que ho
impedeixi. Rescateu bancs, però no ciutadans i ciutadanes. No teniu sentiments, ni vergonya, ni
mica.
No volem perdre més drets, volem que
treballeu, i de valent, per treure el país d’aquesta misèria on els banquers,
amb la vostra connivència, ens han portat. I creieu, fer això no s’aconsegueix
amb 45 dies de vacances de Nadal com les que heu fet. Un cop més, quina vergonya!.
I tot això, ho volem ara. Ja està bé!
Nosaltres no en som culpables.
Podeu dir el mateix vosaltres?.
Joana, mare, treballadora i ciutadana farta de tanta impunitat.
