Ahir varem anar uns
quants membres de la meva família a Núria.
Es tractava de
passar una bona estona a la neu amb la canalla, i no tant canalla, i després
fer un bon dinar a Ribes de Fresses, com no, als Caçadors, aquest hotel
restaurant que fa tants anys em te el cor robat, no sols el seu menjar, també
la seva gent.
Núria...
impressionant!, molta, moltíssima neu, un blanc espectacular, no massa gent, un
sol espatarrant i bona companyia, és pot
demanar més?.
La pena va ser que
en Dídac va tenir febre divendres i dissabte, per tant a la neu no va poder
venir. Però si després, a dinar i jugar amb la Júlia, la seva cosina.
Per sort tots érem
pendents d’ella i el tiet Mingo va fer el paper que hauria fet en Jaume.
Per aquest motiu em
va anar molt bé marxar una estona abans cap a Ribes, per poder esvair un xic
tantes emocions, per poder rebre en Carles i la Mar amb els nens, fer la
reserva del restaurant i fer un passeig sola per el poble, amb això en vaig
tenir prou per rebre de nou uns esgotats membres de la meva família que venien
amb el cremallera i duien gana i alegria.
El dinar,
insuperable, jo vaig menjar foie caramel·litzat, paella de muntanya i macedònia
de fruits del bosc. Insuperable!
Després tornada a
casa en agradable conversa i esperar el dilluns, cansats, sí, però satisfets.
Hem de fer més sovint aquestes escapades, ja ho crec!
Un diumenge per recordar, i no sols en imatges.
4 comentaris:
Ole, ole i ole! Feu goig, de veritat. Felicitatas per ser una gran família unida. Les fotos de la neu precioses.
De quan era petit que no pujo a Núria....crec que hauria de posar-hi remei.......i mira que ho tinc a una hora de cotxe, imperdonable.
Bona setmana
AMUNT EL CORT MACA¡¡¡,QUE EL RECORS DE TRISTOR, SIGAN UN BALSAM DE DOLCA CONSOLACIO.
M'has guardat una mica de neu al congelador?
Publica un comentari a l'entrada