L'excepcionalitat del cas fa que cuini a petició, a part que dormir acompanyada si és tota una excepció.
Mentre fèiem "biquinis", tots dos junts a la cuina, escoltava els titulars de les notícies, ell, anava i venia de la cuina al menjador, en una d'aquestes vingudes, amb les mans brutes de mantega i pernil dolç, em va fer la pregunta, iaia, saps que hi ha una guerra?, perquè tiren bombes?, les bombes fan mal a les persones?
No ús enganyaré, aquesta maleïda guerra em té el cor encongit, miro ben poques notícies, però ell, em va acabar de colpir amb les seves preguntes.
El primer que vaig fer va ser canviar de canal, jo sols volia veure el temps i prou!
Em mirava fixament, no podia evitar la resposta, té bona memòria...
Li vaig respondre, a poc a poc, que un "senyor" vol quedar-se un país, i que les persones d'aquest país, no ho volen.
Doncs que busqui un país que no hi hagi ningú!, bona reflexió vaig pensar.
Vaig intentar canviar de tema, però en Biel és massa llest, no en tenia prou amb les meves respostes.
Ja sopant, torna a la càrrega, iaia, que podem fer per ajudar-los?, li vaig parlar d'ajudar persones que ajuden, Metges sense Fronteres, Creu Roja, ACNUR.... de mica en mica, vaig dir que molta gent intenta ajudar, ni que no li vaig dir que en realitat, poc podem fer les persones "normals".
Quin greu quan t'adones que no tens paraules, no al seu nivell, per condemnar, per explicar, per no plorar de ràbia i dolor, amb el que passa.
Em va costar que canviés de tema, ja ho té això de rumiar massa, però la solució va ser dir-li que miréssim Firts Dates que la iaia vol buscar un nuvi! Aqui ja va somriure, i vam canviar, ara si, de tema.
Quina pena vaig pensar quan ell ja dormia, tant de bo em sortissin més paraules.
2 comentaris:
No hi ha pàraules davant de tanta crueltat, de tanta destrucció, de tanta mort.
Hola Joana! És molt difícil respondre sobre el tema de la guerra, sobretot als nens, però tu ho has fet molt bé.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada