La vida, si seguissis aquí. Si aquell malparit no s'hagués saltat el stop.
Et penso sovint, i quan tenim trobades familiars, et tinc present.
T'imagino amb la teva nena, camí ja de doneta, protector i vigilant. Un xic massa, però amb l'educació que vas rebre, s'entén...
T'imagino més canós, amb menys cabells, ni que no t'agradaria gens aquesta imatge, però amb l'etern somriure als llavis i la teva mirada murri i seductora. Eres un seductor de manual.
Et penso organitzant dinars, donant una mà a qui li cal, sense fer massa preguntes, hi eres i prou!
Hauries viscut amb nosaltres el comiat de la mama, sovint tan dura la dona, però que encara enyorem.
Ja van un grapat d'esdeveniments posteriors a la teva marxa, imprevista i sobtada, i a tots aquests, he tingut un record i un pensament per tu.
I ara, quan et recordo, sempre és amb un somriure als llavis, una anècdota, un pensament o situació que ens havia tret un somriure.
Em pregunto què opinaries ara de tot plegat, d'aquest món cada cop tan complicat. Si seguiries treballant, si encara aniries al gimnàs, si seguiries sent un "pillin punyeter"...
El que tinc clar, és, que si encara fossis aquí, estaries encantat amb la recuperació dels sopars de germans, germanes i parelles, que m'animaries a buscar parella, que a la fi, faríem família, per poques vegades que ens veiéssim.
Trec un somriure, miro el mar, marxa el sol, ets proper.
Si fossis aquí... bonic somni estimat germà Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada