Cap on anem?

Els darrers temps he escoltat, i vist, que algunes persones volen limitar la participació de nens i nenes en alguns actes i llocs.

Parlant amb una coneguda, fa uns dies, em va comentar que anava a un casament i li havien indicat, ja a la invitació, ben clar, que no hi portés la nena que te, que no arriba a l'any. Que el casament era sense nens ni nenes.

La seva primera reacció va ser dir que no anava, ni que després ha cedit per afecte als nuvis.

No és la primera vegada que en tinc coneixement d'una petició com aquesta, Ja fa un parell d'anys ho vaig també saber i encara que em vaig enfadar, i bastant doncs era un acte de la meva família, vaig preferir no dir res per estalviar mals de cap.

Ara, es posen de moda hotels per gent que no tenen, no volen o no poden, també potser que ja els tinguin grans, nens al voltant.

Fins i tot algú m'ha argumentat que els nens fan nosa al voltant de la piscina, o bé als menjadors, que busquent ranquil·litat i que amb canalla, això no és possible.

A mi em costa molt d'entendre, una barbaritat, i no perquè ara ja sigui una mica gran, la meva joventut va passar envoltada dels meus nens i nena, no anava enlloc sense ells, sempre en portava un penjat del meu maluc i ara, que ja "gestiono" nets, poc, perquè treballo, però tant com puc i em deixen, em costa d'entendre un casament, en família o sense ser-ho, sense la taula dels nens, sense els seus balls i riures, sense el divertiment que comporten, tots mudats i elegants.

Ho entenc com un acte d'egoisme, no ho puc evitar.

Puc entendre, ja no ho faria, dur criatures a alguns actes culturals, que calgui silenci, tampoc els duria a cap acte polític, perquè no toca, però actes festius i de vacances?, no sense ells.

Què voleu, la canalla, per mi, és vida, alegría, emoció.... es nota a la imatge no?.