Setmana estranya...

Aquesta ha estat una setmana estranya, ho he posat al principi.

No he gaudit amb gaire bé res, però més que res, he estat absent, jo m'ho noto i com no, la resta també.

De vegades algunes notícies, potser per lo inesperades, per lo sorprenents, et deixen corpresa, distreta, fa que tot passi com lent, però distant.

Acabes mirant des de fora com les hores, els dies, la setmana en sí, ja no forma part de tu, complelixes de manera mecànica les teves tasques i deixes una mica de costat la resta, les distraccions, la lectura, fins i tot aquest ciber espai en el que sovint hi trobo distracció amable.

Fins demà son les fires de Mataró i crec que és el primer any que no hi he posat els peus. Mai m'ha agradat la fira, però un volt un dia sempre l'he fet.

He mirat el cel sovint, les nuvolades ràpides m'han distret els pensaments, saber que avui venia el noi francès d'intercanvi ha fet que em posés una mica les piles, que no cal que sàpiga que estic distreta!.

Aquesta tarda he gaudit d'una molt bona companyia, he anat a conèixer la casa d'un germà a Argentona, hem estat un grup agradable i en un molt bon ambient, tot plegat ha servit una mica per posar els peus a terra i pensar que "c'est la vie", res més a dir.

Per tant, per variar, deixo el meu llibre i agafo un de poesia, el meu estat de somnis potser està més 

aprop d'aquesta lectura....

M'imagino tot passejant per aquest pont, a Roma, escolto l'aigua córrer....

Eppss, ja hi torno, baixo a la terra i marxo al llit, que ja toca.

Pel viure extrem

(Jaume Subirana) 

TOT POT CANVIAR SEMPRE 

Serà com ara:

bosses, papers, sabates, roba

pertot arreu

i la maleta, encara buida,

damunt del llit.

Serà com ara:

somnis, amics, l'amor, els llibres,

tot a mig fer.

I faltaran només minuts

per la sortida.