Els darrers temps he escoltat, i vist, que algunes
persones volen limitar la participació de nens i nenes en alguns actes i llocs.
Parlant amb una coneguda, fa uns dies, em va comentar que
anava a un casament i li havien indicat, ja a la invitació, ben clar, que no hi
portés la nena que te, que no arriba a l'any. Que el casament era sense nens ni
nenes.
La seva primera reacció va ser dir que no anava, ni que
després ha cedit per afecte als nuvis.
No és la primera vegada que en tinc coneixement d'una
petició com aquesta, Ja fa un parell d'anys ho vaig també saber i encara que em
vaig enfadar, i bastant doncs era un acte de la meva família, vaig preferir no
dir res per estalviar mals de cap.
Ara, es posen de moda hotels per gent que no tenen, no
volen o no poden, també potser que ja els tinguin grans, nens al voltant.
Fins i tot algú m'ha argumentat que els nens fan nosa al
voltant de la piscina, o bé als menjadors, que busquent ranquil·litat i
que amb canalla, això no és possible.
A mi em costa molt d'entendre, una barbaritat, i no
perquè ara ja sigui una mica gran, la
meva joventut va passar envoltada dels meus nens i nena, no anava enlloc sense
ells, sempre en portava un penjat del meu maluc i ara, que ja
"gestiono" nets, poc, perquè treballo, però tant com puc i em deixen,
em costa d'entendre un casament, en família o sense ser-ho, sense la taula dels
nens, sense els seus balls i riures, sense el divertiment que comporten, tots
mudats i elegants.
Ho entenc com un acte d'egoisme, no ho puc evitar.
Puc entendre, ja no ho faria, dur criatures a alguns
actes culturals, que calgui silenci, tampoc els duria a cap acte polític,
perquè no toca, però actes festius i de vacances?, no sense ells.
Què voleu, la canalla, per mi, és vida, alegría,
emoció.... es nota a la imatge no?.
11 comentaris:
Si els nens estan ben educats els nens no solen molestar (gaire), el problema es quan els pares no han fet la seva feina i els nens es comporten amb total impunitat
En els enterraments tampoc? Qui gosa posar traves i excuses per tantes i tantes coses, l’aprenentatge dels menuts és el dia a dia... Ah !!! ara comprenc perquè no em diuen res d´alguns actes socials, serà per el fet què soc un nen gran, i, incomodo a molta gent.
Serà això
No ho havia sentir dir mai, serà perquè vaig a pocs (o cap) events.
Si hi ha hotels per a persones amb mascotes, si hi ha hotels per a gais, si hi ha hotels per a famílies amb nens petits... per què no hi pot haver hotels per a solters sense fills?
és una mica hipòcrita el fet de celebrar el naixement d'una família censurant l'entrada dels nens, que és el que els haurà d'acompanyar més endavant.
Bé, tothom ha de poder triar com celebrar el seu casament. Hi ha moments per tot.
Que ho demanin per casaments em sembla una tonteria, ara bé hotels sense nens a mi em sembla bé perquè n'hi ha que busquem pau durant les vacances.
Hola Joana, comparteixo la teva opinió s'alguna vegada me trobo en aquestes circumstancies, te ho dic de debò n'aniria a la festa.
Una abraçada.
Totalment d'acord Joana.
Besitos als petits
Tinc records contradictoris, Joana: vaig fer d'escolà alguns anys de la meva infantesa i no podia entendre com hi havia mares -sí, les mares eren les culpables en aquell entorn- que portaven criatures cridaneres a litúrgies tant sagrades...
Un altre record que em va frepar va ser veure a Anglaterra els pares i mares prenent copes als pubs (on la mainada tenia prohibida la entrada) i veure les carones dels fills a fora, al carrer, esperant a la fresca, que els pares acabessin.
Els meus fills han anat sempre amb mi a tot arreu, fossin cadells de mesos o més grans.
Em sembla que si em conviden a una celebració on es prohibeixi expressament l'entrada de menuts, potser hi aniria. Però estic segur que si hi anava, hi aniria en pilota picada!
:)
Fa dos anys, a Mallorca, vaig veure un cartell en un hotel que deia "Prohibidos los niños y los perros".
Manda huevos, com deia aquell...
Publica un comentari a l'entrada