Estic que mossego!!

Està vist que al Món hi han un bon grapat d'incompetents, i lo pitjor, la majoria tenen feina!.
Avui, un cop més, el Mataró bus m'ha tret de pullaguera, però encara ha estat pitjor el meu intent de fer una queixa al 010 de l'Ajuntament, i no és la primera vegada que em pasa.
El bus que agafo cada dia per venir a casa, pasa, bueno, ha de pasar a les 12:57 per la plaça de les Tereses. No ha pasat.
Jo, ja mosca, m'he dit, va Joana, es deu haver espatllat, això pasa no?.... paciència i a esperar el de les 13:15, doncs no!, aquest tampoc ha vingut, llavors veient que al "telepronter" posava que en quedaven més de 15, de minuts, he trucat, tal com indiquen totes les parades, al 010, vía mòbil.
He tingut que trucar 4 vegades! 4!.
La primera s'ha penjat. La segona una noia em diu que em pasa amb la companyia, no m'ha donat temps a dir que no, que em fes ella la queixa. Al fer el pas, s'ha tornat a penjar la trucada. Torno a trucar i una altre dona em diu que m'esperi, que fa una consulta i em deixa allà penjada, la trucada s'ha tallat. I ja anaven 3!.
Al tornar a trucar, aquest cop sí, cabrejada com una mala cosa, lo primer que li he dit es que pobre d'ella que em pasés amb ningú, que la seva obligació era atendre els i les ciutadans i ciutadanes i que exigia una resposta a la meva queixa, com pot ser que una linea com aquesta pasi cada hora un dia laborable? qui em dona explicacions?.
La noia, veien el meu cabreig, ha prés nota i m'ha demanat tot, dni, adreça, correu, parada on em trovaba i tot perquè?, per poder demanar que m'enviín un correu de resposta!.
Aquesta companyia te impunitat, no és la primera vegada que ho dic, és una merda absoluta i a sobre, si preguntes quan per fí ha arribat el bus després de 40 minuts llarcs a la parada el conductor ni et respón i et mira amb mala cara.
Se que no servirà de res la queixa, ja ho he pasat, però lo pitjor ha estat quan aquesta dona m'ha dit que demanés signatures a la parada a les altres persones que erem allà i fes la queixa a través d'una associació de veïns. Quins cullons!.
Llavors de què cony serveix fer una queixa a l'Ajuntament?, ja us ho dic, de res!.
Això sí, en arribar a la parada del carrer Picasso, mentre baixavem del bus com xaiets acalorats, ha arribat ben enganxat un altre nº2, vuit, és clar.

Estrena morena!!

O com diuen els castellans: La primera en la frente!.
Avui, després de fer una gestió que en Martí m'ha demanat, he decidit estrenar el "magnific" i nou? servei del Mataró Bus.
Després de la gran inauguració, la festa i fanfarria, esperava que funcionés com cal i paguem.
Doncs no, l'estrena ha estat de lo més decepcionant i depriment.
He arribat a la parada de Les Tereses a les 12:12 i tenia que passar el 2 a les 12:15. Doncs no, com tantes vegades he explicat no ha vingut a l'hora, això sí, a les 12:35 han arribat tots dos juntents, el de les 12:15 i el de les 12:33.
Com sempre, no demanis explicacions doncs aquesta companyia no en dona.
I què farem totes les persones que erem a la parada entre la pluja i el fred, doncs pagar, no ens queda una altre.
Per cert, a les parades sols trobes els horaris, no el recorregut dels mateixos, cosa que ha provocat un desconcert absolut en les persones i encara que m'han dit que alguns inspectors feien la ruta per ajudar, jo no n'he vist cap en tota l'estona que he estat allà.
Per tant, i ni que totes les coses noves mereixen un temps de "confiança", jo, a aquesta companyia ja no li puc donar, son els mateixos "perros con diferentes collares".
Deu ser que cada ciutat te el transport que mereix....

La Joana i les seves maníes...

Massa cops he escoltat que m'agrada queixar.me.
Massa vegades m'han dit que soc crítica i no pas constructiva, cosa que no és cert.
He fet, oficialment, més d'una i dues i tres... queixes sobre el Matarobus, lo tard que van, casi sempre, que es salten algunes passades a "la torera" i quan preguntes et contesten malament, els conductors, també em vaig sorpendre, i molt! que renovessin la concessió a la mateixa empresa, no sols per les queixes, també per el mal estat dels autobussos.
Doncs aqui una prova, ben evident, que divendres passat en Martí i jo varem viure en primera persona de l'estat dels mateixos.
Llàstima que era fosc i la brutícia no va quedar prou reflexada a la imatge, els racons negres, l'estat en general... i això un dia i un altre i un altre.....
En fí, sort que només son imaginacions meves que si no....

Ser un o una MTV.....

No fa massa dies, en un soparet que vaig anar, em varen preguntar si jo era una "mtv"... em va sonar molt estranya la pregunta, això no és un canal de televissió?, vaig respondre ignorant de mi...
Doncs no, és tracta de ser un/a de "Mataró de tota la vida!"... encara ric...
Perquè és clar, qui decideix si som o no "mtv"?, els puretes aquests del centre que si no vius dins les muralles ja ets de "fora"'. Els que s'apropien les Santes i no les mouen del Centre caigui qui caigui?. Potser ho decideix una mateixa?, si fos així, haber nascut, crescut, estudiat, casat, criat fills etc... a Mataró em concedeix el títol?.


Jo soc i seré mataronina sempre, m'agrada la meva ciutat perque te mar, te muntanya, hi viu la gent que m'estimo i m'he estimat, els fills, alguns germans i la mare. No m'agrada que ara som massa gent, massa cotxes i massa brutícia, però no renuncio a ser mataronina, amb títol o sense, total... serveix per algo tenir "pedigree"?.
Soc una "mtv"?, soc una capgròssa i punt!

La finestra...

Des de que visc a Rocafonda miro poc per la finestra. Viure en un baix te aquests inconvenients, lo primer que vetlles son unes cortines que no deixin veure el que fas, però deixin entrar certa llum. La gent que circula per la vorera acostuma a ser indiscreta i mira endins sense pudor.
Quan varem venir a pintar el pis, com és evident, ho teniem tot obert, i alguns, fins i tot, es varen parar mirant endins, sense manies, només quan nosaltres els miravem fixament seguian el seu camí.
Entenc que quan veien la meva habitació de color lila claret, els cridava l'atenció, i el grapadet de gent que em va ajudar, però noi... cal ser discret.
Abans, quan sí podia mirar per la finestra, al Carrer Rocafonda, per exemple, prenia el meu primer café mirant els cotxes, els plataners de carrer, escoltant la ciutat com es llevaba i els seus sorolls habituals.
Sempre he estimat Mataró, no soc ni Santera, ni de cap colla d'aquestes festives, soc, senzillament, Mataronina. Tenim mar, tenim muntanya, activitats per distreure, exposicions per visitar, jo sí les visito, bons llocs per menjar i passejar, música per escoltar, amics i amigues per estimar però.....
Cada cop tenim més soroll, més crits, més edificis alts i a preus impagables, menys espai per les persones, i més per els cotxes, més voreres ocupades i menys multes, menys conèixer els veíns i veïnes, i mes sospites en creuar amb desconeguts...
Cada vegada penso més en buscar una paisatge com aquest que és veu per la finestra de la Maternitat d'Elna, cada vegada i penso més i ho desitjo més.... el silenci, és important per viure.
La foto és de Santi Fontbona, li he demanat, va fer unes fotos estupendes d'aquesta sortida.

Una mala setmana....

Per no dir això és una merda, que encara soc una senyora....
Des de dijous passat, he patit el mal funcionament del Matarobus, un cop més i van.... no sols van tard, la mala educació d'alguns conductors, les volantades i frenades brusques, en fí, el de cada dia.
He presentat una nova queixa, a veure si aquest cop tinc sort i algú dona la cara. De moment m'atén una noia de l'Ajuntament i estem esperant, és clar què un cop més és la paraula d'un conductor contra la meva, conductor que per comentar jo dissabte "no se què passa amb el bus 0 que tota la setmana va tard", s'hem va posar a cridar, ens va tenir 8 minuts més a la parada, 10 minuts aturats a Caminet, al.legant que no passaba.... i tot això mentres cridava..... a mi què m'importa si va tard?...
Mereixem a Mataró aquest sevei de bus? aquesta empressa?, jo crec que no. Anar en bus costa 1.30€, no creieu que almenys mereixem que funcionin?, ahir a la nit, un cop més, el de les 9 del vespre no va passar, varen arribar juntents a les 9:22, al Parc Central varen fer baixar la gent d'un per pujar a l'altre tot al.legant que no funcionava bé, doncs no veieu com de ràpid va marxar el suposat "malalt". A la Carretera de Mata, un cop més, varen arribar dos juntets, és a dir, haurien estat tres....
Ja se, no servirà per res la queixa, no ha servit mai i mentres, com xaiets encapsats anem pasant... i jo porto una mala llet....
De política, el proper post, que també ha estat decepcionant....

El meu racó....

La Glòria, un cop més, em fa arribar una invitació a un meme, com és evident, a ella, mai li puc dir que no!.

Seria més o menys posar una foto del racó preferit de la meva ciutat, Mataró. He pensat durant tot el dia d'ahir en quin lloc posava, tinc bastants llocs diguem "especials", de records, alguns recents i d'altres no tant, però molts amb un passat a la meva vida.

Però n'hi ha un en especial, un lloc on vaig quan estic trista, però també quan soc feliç, un lloc que m'alimenta l'ànima i l'esperit, aquest lloc és el passeig marítim, és coneguda la meva debilitat per el mateix, però és que cap lloc de la ciutat em motiva tant com aquest.

També el Parc Central, he fet, crec jo, tots els camins i caminets del mateix i creieu que és un gust. Recordo especialment una nit de boira del braç d'un jove de Valls, va ser un passeig encantador.

Les dues imatges son de Quico Melero, se que compto amb el seu permís. Ni que en tinc algunes fetes per mi, ni de lluny trec tanta bellesa a les imatges com ho fa ell mateix.

La lladre de bosses....

Baixo tota sigilosa per Sant Francesc d'Assís, miro a un costat i a un altre en arribar a Santa María, no veig ningú, m'acosto poc a poc a l'aparell, faig una estrabada ràpida i segueixo com qui no vol, amago el meu "tresor" al meu bolso el més ràpid possible i segueixo lleugera per la plaça de l'Ajuntament. Enfilo el carrer Sant Josep i ja he aconsseguit perdre la vergonya del meu delicte.

Arribo a la Plaça de les Tereses, allà repeteixo l'operació, aquest cop ho passo pitjor, veig unes iaies ocioses que m'observen amb mala cara, és clar, robo a la vista de tot.hom i ni m'espero que sigui fosc!!.

Passo lo més ràpid que permeten les meves cames i m'amago a l'edifici on treballo, ostres tú, estic vermella com un perdigot!!.

I qui te la "culpa"?, doncs el meu "estimat" Ajuntament, aquest que ha decidit no possar bosses per caques de gos a cap carrer, ni que alguns, com el Carrer de Mata, sigui un autèntic "pipi-can", diu que sols en posen a les places... cony si prop de casa no en tinc cap! i la única que tenim, Plaça de la Brisa, estàn prohibits els gossos, per tant a Can Pijos no s'hi posa tampoc aparell de bosses.

Queden tres solucions, o bé no collim la merda, cosa que mai faré, o bé anar per Mataró com una "lladragota" prenen bosses dels aparells que trobo per el camí o li poso al gos un bolquer.

Total, em sento com una "manguis".