I vosaltres, homes, ho heu sentit mai?

Ja us dono jo la resposta, NO. 

Heu sortit mai de casa per anar a treballar, negra nit encara, i heu mirat a costat i costat, darrere els cotxes, abans de fer el pas i tancar la porta? 

Us ha incomodat la mirada d’algú quan heu dut una faldilla un xic més curta, un “canalillo” visible, uns texans arrapats? 

Heu passat per un carrer solitari amb el cor encongit? 

Algún "mascle" us ha refregat el membre al vostre darrera anant en bus, en metro, com aquell qui no vol i quan el mires malament et fa un somriure, com si fos una gràcia?

Us heu sentit observats, murmurats, jutjats per la vostra alegria, els vostres somriures, que segons a qui, conviden a no sé què? 

Heu donat una abraçada, dos petons, amb tendresa i afecte, i heu sentit que segons qui pensa que el convideu a no sé quina morbositat fosca seva? 

Us han aixecat la mà, la veu, per fer-vos sentir angoixa? 

Us han toquetejat, sense el vostre consentiment, fent veure que és una gràcia? 

Els vostres amics, o amigues, s'esperen al cotxe fins que heu entrat a casa? 

No us heu sentit segurs fins que sou dins, amb la porta tancada i llavors, sols llavors, heu dit…. Per fi a casa. Puc respirar. 

I heu agut d'escoltar que ara, ja no es pot fer res?, que som molt sensibles?

El dia que sentiu això, aquell dia en parlem de l’assetjament. 

Sabreu que sentim nosaltres. No sabeu pas tot el que callem.

Perquè un NO, sempre ha de ser NO. 

Sense excusa!

A nosotras, candidatas a ser violadas...

A todas las mujeres en general, candidatas a ser manoseadas, violadas, violentadas, insultadas, toqueteadas etc…. Sin importar la edad, la condición, el físico, el estado...

Avisadas estáis que estos, nuestros varones, machos hispánicos, hombres de pelo en pecho, bárbaros e indecentes, os pueden tocar, os pueden achuchar, meter en un coche y hacer con vosotras lo que quieran, os pueden poner a cuatro patas, manosearos en grupo o de forma individual, os pueden usar y después, dejaros tiradas en un rincón, como un juguete roto, sin sentimientos ni alma. Sucias, doloridas, con secuelas, emocionales, físicas, psicológicas,  de por vida.

Pueden grabar sus vídeos, compartir los mismos por las redes sociales, para poder presumir luego de lo bien que lo han pasado, mientras os sometían, violaban, gozaban, todos juntitos y valientes, de vosotras, drogadas, asustadas, colapsadas, tanto da, lo primero es su gozo. 

Podemos decir NO, alto y claro, pero ni escuchan ni sienten ni padecen.

Saben, ha quedado demostrado, que la ley no os va a ayudar, no va a hacer “justicia” en este país de mierda, patriarcal, com jueces que no ganan su sueldo, que cometen irregularidades y no condenan violaciones, quizás, sólo quizás, hasta gozan con la visión de ese vídeo, inmoral, indecente, inhumano. Cómo entender si no que algunos vean cara de gozo en mujeres sometidas?

Y la frase famosa… la falda corta, qué haces a esa hora por la calle, sola, da lo mismo si vas a trabajar, a caminar, o vuelves de fiesta, tanto es, seguro que lo has buscado! 

Y publicarán tus datos, sin protección, para que montones de machitos se metan contigo en este mundo virtual y muchas veces libertino y falto de corazón.

Mentes sucias, mentes asquerosas que toman mujeres como quién toma café, sin sentimiento ni empatía.

Y qué podemos hacer?, aparte de educar, activar el feminismo con nuestros hijos, la igualdad, aparte de exigir sentencias duras y firmes, tolerancia 0 con los violadores, abusadores, contra las manadas que andan sueltas creando escuela, sin ir a la cárcel por el voto, sólo 1!!! de un juez inmoral i insensible.

No solo tenemos que decir, chillar, reivindicar, basta!! Tenemos que pasar a la acción, no queda otra.

Yo tengo clara una cosa, no dejaría la justicia en sus manos. 

Así nos sentimos!!

(La foto de aquí i aquí)   

Justícia.... justa?

Vull començar aquest escrit reconeixent que estic enfadada, indignada i del tot decebuda amb les autoritats judicials d'aquest país.

Escric aquestes lletres molt pocs dies després de conèixer la sentència dels anomenats "la manada".

Fa anys que discrepo de moltes decisions judicials, alguna, fins i tot, m'ha afectat personalment, però crec que amb aquesta sentència s'han cobert "d'or", per no dir de merda.

Com poden considerar abusos que cinc individus com cinc armaris, portin una noia a un raconet d'escala, li facin tot el que els hi ve de gust i a part de robar-la la deixin com un drap brut allà tirada? Una nena de 18 anys...

Diuen els "senyors" jutges que no es va resistir... impressionant! Havia de morir a l'intent de defensar-se?

Crec que no saben que és la por, por en majúscules, por de l'assetjament, de l'agressivitat del volum dels atacants!!

Quina falta de sensibilitat i enteniment per part de qui ha d'impartir aquesta "justícia"!

Un dels jutges diu que veu una escena de "jolgorio"! No serà que l'excita la situació?

Vam sortir al carrer contra la sentència, si segueixen els passos habituals, abans de dos anys, són al carrer i la víctima de la violació, SÍ, violació, seguirà tota la seva vida amb el dolor i la inseguretat, amb la sensació que li han pres molt més que el seu cos, li han pres la confiança.

Indignes!!

No mereixeu repartir justícia. No heu donat exemple, ara mateix els que tenen aquestes intencions ja saben que tenen el camp lliure, que poden fer barbaritats que vosaltres els doneu cobertura.

Ens feu sentir, a totes, desprotegides.

Aquest diumenge passat vaig fer la meva habitual caminada pel passeig marítim de Mataró, aviat al matí, vaig veure quatre homes al costat d'una autocaravana prenent cafè, em van mirar, i les meves cames i el meu cor es van posar a mil.

Aquesta és la sensació que ens heu deixat, d'impunitat total.

No vull haver de tornar a casa amb por al vespre, no vull, em nego, a deixar de fer aquestes coses que m'agraden, com caminar molt aviat, sabent que si em passa alguna cosa, qui sigui que ho faci, seguirà tant tranquil amb la seva vida, mentre l'afectada, no podrà mai més seguir feliçment la seva.

És el futur que li heu deixat a aquesta pobra noia dels San Fermins.

Justícia?, no sabeu res d'això!

(La imatge és de Luiso Garcia, un dels molts que aquests dies ens han donat suport a les dones en aquest terrible via crucis)
Aquesta és la meva aportació daquest mes a Skorpio.