I vosaltres, homes, ho heu sentit mai?

Ja us dono jo la resposta, NO. 

Heu sortit mai de casa per anar a treballar, negra nit encara, i heu mirat a costat i costat, darrere els cotxes, abans de fer el pas i tancar la porta? 

Us ha incomodat la mirada d’algú quan heu dut una faldilla un xic més curta, un “canalillo” visible, uns texans arrapats? 

Heu passat per un carrer solitari amb el cor encongit? 

Algún "mascle" us ha refregat el membre al vostre darrera anant en bus, en metro, com aquell qui no vol i quan el mires malament et fa un somriure, com si fos una gràcia?

Us heu sentit observats, murmurats, jutjats per la vostra alegria, els vostres somriures, que segons a qui, conviden a no sé què? 

Heu donat una abraçada, dos petons, amb tendresa i afecte, i heu sentit que segons qui pensa que el convideu a no sé quina morbositat fosca seva? 

Us han aixecat la mà, la veu, per fer-vos sentir angoixa? 

Us han toquetejat, sense el vostre consentiment, fent veure que és una gràcia? 

Els vostres amics, o amigues, s'esperen al cotxe fins que heu entrat a casa? 

No us heu sentit segurs fins que sou dins, amb la porta tancada i llavors, sols llavors, heu dit…. Per fi a casa. Puc respirar. 

I heu agut d'escoltar que ara, ja no es pot fer res?, que som molt sensibles?

El dia que sentiu això, aquell dia en parlem de l’assetjament. 

Sabreu que sentim nosaltres. No sabeu pas tot el que callem.

Perquè un NO, sempre ha de ser NO. 

Sense excusa!

No és que no hi pensi...

Com sempre, en tantes coses, fins que no hi ha un mort/a, ningú fa res.
Passa en llocs on sovint hi ha accidents, en hospitals saturants, en situacions de violència masclista, quants cops no hem escoltat: això es veia a venir...
Vaig llegir la notícia d'una nena de 15 anys, marroquina que s'havia suïcidat després que la fessin casar amb el seu violador. Malgrat que això fa segles que passa, avui, en ple segle XXI encara és "normal".
Abans que la "deshonra" un casament imposat. Un casament que mai hauria d'haver tingut lloc. Casar una nena amb qui l'ha agredit, és del tot immoral.
Ara, la família de la nena, que va acceptar el casament, denuncia que ell és lliure al carrer, ells també haurien d'haver estat tancats per permetre aquesta barbaritat i no defensar els drets de la menor. Pobreta, quina manera de viure i acabar, es devia sentir molt sola.
En Francesc ho explica molt bé al seu bloc.
És evident què hauria fet jo si fos la meva de filla.
Queda tant de camí per fer...

Una mort d'arrera l'altre....

Cada dia una morta més, no passa setmana que no mori alguna dona i en aquest degoteig continuat em pregunto... què faria jo de ser algú de la meva sang qui ho patís?.
No ho se....
I ja van 40....

Un condonet?....

Sembla que per fí avancem, en benefici de les dones, per fi algú ha pensat un sistema per evitar les violacions.
No deu ser cap gust quan surts de casa pensar que igual que et poses perfum, unes arrecades etc... t'has de posar aquest instrument.
Però sembla que a Sud Àfrica, com a tants i tans llocs, està de "moda" violar dones, és un dels paisos del Món que m'és n'hi han.
El condonet aquest té "tela marinera", més d'un deixarà de fer-ho segur, això si pot tornar a fer servir "l'instrument" una altre vegada. Are espero que l'invent sigui assequible a les persones amb pocs recursos econòmics. El paio que violi ha d'anar a un hospital perquè li treguin, si no se la vol destrossar!.
Un pas.
Ara queda inventar alguna cosa que electrocuti de manera directe i fulminant els marits, amants, ex i actuals, quan et posin la mà al damunt.
Aquest any anem camí d'un trist rècord en la violència masclista.

Una imatge val més.....

I pot ser molt contundent. No oblidem, ni que sols sigui un dia, les dones que pateixen aquesta violència masclista, a mi lo de gènere em deixa freda.

Molt bona idèia de la JSC. En concret de Graciela Medina, militant de Mataró. (no ho he sabut fins avui)

Doncs no, no era important....

Ho sento.
Avui he deixat bocabadat més d'un i una quan he dit que no vaig mirar, ni escoltar, el debat d'ahir al vespre.
Almenys sis persones m'han dit: de veritat Joana?... doncs no!, he respost jo contundent, per mi no era important veure ni escoltar segons què. Tu la tens més llarga, tu has dit més mentires, tu has fet i jo no....
Ho sento, és evident que tinc el vot decidit, ningú en dubta. Ni de que estic super saturada de feina i al vespre vaig cansada, per tant, no serà millor el meu llibre, un cop poso el meu nen al llit, que veure discutir dues persones que després son del tot capaces de fer un café juntes?.
Sabeu què és important?, avui han mort 4 dones. 4!!! a mans dels seus "estimadissims ex o actuals", això és important, això és un problema brutal per el nostre país. Demà seguireu parlant del debat, o del proper, però quí parlarà d'aquestes mortes?.
Cal més educació, cal més igualtat i deixar de jugar a debatre, volem solucions!.
Ja n'hi ha prou.

I tú, què faries???...

Aquest vídeo li calen poques paraules, en pocs segons, que per ella devien ser hores, aquest malparit fa servir la violència racista, l'agredeix per la seva nacionalitat i color de pell, masclista, li pessiga un pit, a més d'abús de menors, te 17 anys aquesta noia.
I ara, ell, feliç i a carrer amb llibretat amb càrrecs, i ella?... ella, com tantes vegades, tancada a casa i morta de por....
I el paio que s'ho mira?, que gira el cap i ni tan sols li dona consol un cop passat?....
Sou capaços de dir què farieu vosaltres?, jo ho tinc clar, ajudar!. No podem permetre aquestes coses. de cap manera.
Com poden restar impassibles davant això?, no ho puc entendre, ni que m'ajuda a entendre d'altres situacions que ningú fa res....