De nou, com la primera vegada...

I ni que ja n'he passat quatre, ha estat amb els mateixos dubtes.

I si no ho faig bé?, i si no recordo com s'agafa?, i si li faig mal?, i si....

Ha passat tant de temps, el temps vola, que els dubtes sempre son presents i ni que no et falli la voluntat, les ganes ni la força, no pots evitar patir, encara que n'has fet grans quatre i sempre n'has sortit ben parada...

Ahir al vespre, per primera vegada, vaig fer d'àvia... sols varen ser unes tres hores, però en Martí i jo, fins i tot l'Elmer, ho varem viure com una gran ocassió, com un moment especial que varem gaudir en profunditat.

I sí, en vaig saber, sí, també donar el biberó, i que fes el rotet i....

I encara no ets aqui...

Com pot ser que una personeta que encara no conèixes ja t'emocioni?, abans d'arribar imagines, penses, com serà?, de qui tindrà els ulls?, i el somriure?, i l'alçada?, i les mans?...

Et decobreixes pensant les mateixes coses que quan havies de ser mare, només que ara seràs àvia!.

Vaja, que estic "tonta" només de pensar en el primer moment que el pugui abraçar...

Aquest estiu he pensat rellegir un llibre que em varen regalar fa ja uns anys, Una àvia d'estiu, de Rosa Regàs, em va agradar molt i a més.... espero ser una àvia així.

És un nen i li pensen posar Dídac, un nen molt dessitjat i molt esperat.