Evasió!

Els i les que em seguiu sabeu que fa més d'un any que estic en "campanya" electoral. Evident-ment per feina. No podeu imaginar què representa això per algú que com jo, visc lo bo i lo dolent tan intensament. No sóc capaç de marxar i deixar la feina al seu lloc, mai ho he estat i això provoca que dies com avui, estigui llevada des de les 6 del matí. Queden tres setmanes d'aquelles a tota metxa, per sort aquesta campanya serà curta.

Per evadir, no cal dir-ho, camino, més que mai, voltes i més voltes, miro, observo, oloro, comparteixo, abraço i em deixo abraçar, i sobretot, intento llegir, ni que em costa concentrar-me.

Ahir vam tenir festa grossa a la família, la meva germana petita va fer 50 anys i ella mereix tot el que vàrem fer i gaudir, va ser un dia on tot va anar bé, tot! Vaig gaudir del "nen" gran, del petit, de les seves dones i de dos dels meus néts. 

Bo i així, en arribar a casa, passades les 7 de la tarda, em vaig canviar i vaig marxar al port... caminada llarga, molt intensa, arribava a casa passades les 9 del vespre, relaxada, acalorada i feliç.

Avui, a causa de una poesia que he vist al meu Facebook, he començat a buscar poesies d'aquest autor, Jaques Prévert, i he fet una gran troballa, he llegit, i llegit i sobretot, he gaudit amb aquestes poesies, una mica... no se com definir-ho, massa passionals?, potser per algú sí, per mi, han estat molt sentides.

Per tant, ara, llibre, aigua, sabatilles, roba còmoda i a caminar, que poesia i mar són de les poques coses que em relaxen.

Y los vasos estaban vacíos
y la botella rota

Y el lecho estaba abierto
y la puerta cerrada

Y yo estaba embriagadoramente
perdido de alegría
y tú embriagadoramente
encontrada en mis brazos.

(Jacques Prévert)