A la merda!

(Ja em perdonareu....)

Aquest ha estat el comiat que he fet a un amic de fa anys, potser ara ja no és amic, però si arribo al límit.... adéu!

Cada dia, en sortir de la feina vaig a fer una volta, ventilar i caminar, norma. Alguna foto com aquesta del mar, i calma.

Sovint trobo coneguts i conegudes, de vegades m'aturo, de vegades, senzillament un adéu.

Dimarts, tot xino xano cap al port i en sortir, pel camí de casa, trobo aquest amic que fa anys no veia. Dos petons, ell va quedar molt sorprés doncs no havia vist el meu "nou tipus", així ho va anomenar, i em diu de prendre alguna cosa. Accepto, seiem a una terrassa de l'avinguda Maresme i alcap de cinc minuts comença a parlar del anomenats "meus", ell és exmilitant.

Li vaig deixar clar que podem parlar de tres mil coses, o més!, però si us plau, no carreguis contra les meves idees, que en un moment, van ser teves també. Jo he sortit a ventilar....

No sols va carregar, va insultar, menystenir, ser groller... em va arribar a dir que no entén que jo em faci amb segons quines persones...

Hi ha poques coses pitjors, per mi, que els renegats/des que no tenen prou amb marxar, sinó que quan ho fan, el seu objectiu és el que han defensat anys, mentre hi van tenir un sou, és clar....

Em vaig anar escalfant, i no sexualment.... jo respecto tothom, això sí, demano que amb mi facin el mateix, jo sóc i seré socialista, i no sols perquè hi treballi, és evident que sovint m'he emprenyat, prou que ho he escrit i he rebut alguna "reprimenda" per haver-ho fet, però els meus ideals, van més enllà de les persones que manen, ara, abans i en un futur.

Però ara mateix, sóc TREBALLADORA, sense cap tipus de càrrec, ni en vull cap!, per tant si es vol queixar que ho faci a qui mana no?.

Consti que vaig tenir paciència, però en arribar un punt que em vaig sentir, del tot, insultada, em vaig llevar de la cadira i deixant 2€ a la taula vaig dir, alt i clar, vés a la merda!

Vaig pujar a casa, i mira que fa pujada el camí, en 15 minuts, de la mala llet que portava.

Ara m'escriu i em truca, que es va escalfar, que es va desfogar, que li sap greu... res noi, a fer punyetes!

Després, persones com aquestes, troben els que manen i els hi riuen les gràcies, doncs no m'escalfis el cap a mi!

Total, la mala llet em va durar poc, però costarà que la Joana li torni a donar dos petons, ja t'ho dic jo!