Ahir va ser un dia especial, emotiu, un dia que hi va caber gairebé tot. De vegades els dies són de xiclet, els pots allargar i fer una estona amb tothom que estimes.
Al matí, moooolt de matí per ser festiu, caminada fins a Port Balís, a Llavaneres, vora el mar, amb caloreta, és un passeig increïblement bonic. Dues hores de marxeta ràpida, bé, tan ràpida com donen les meves curtes cames...
Tornar a casa, esmorzar i quedar amb en Mingo i la Rosa, germà i cunyada, per anar a fer l'aperitiu a l'Espinaler, a Vilassar. Poc puc dir, delicatessen total.
Bona conversa, que si vacances, ja en tenim ganes i queda un mes!, que si parlar amb la meva filla que hi treballa, en fi, una estona molt agradable.
En arribar a casa, fer de "maruja" una estona, descansar una altra, llegir, mirar una peli i després de posar-me "mona" tirar cap al centre, fer un volt, i al port. Allà m'esperava el fill gran i la seva família, mirar com en Dídac tira un grapat de petards, passejar amb la Xènia entre els vaixells tot mirant peixets, xerrar una estona amb la meva jove, Mar, esperar l'Elisabet, la meva filla, i la seva família i a sopar a La Sal.
Riure, amb la meva jove Jordina, de lo entremaliat que és en Biel i que avui li treurem el bolquer!, quin dia m'espera! :)
En acabar, passeig nocturn per la platja, els nens tirant cebetes i encenent bengales.... tot, tot, tant agradable...
El meu estat de whatsapp és emocionada i és que ahir, em vaig emocionar de tanta i tanta gent que em va felicitar, amigues i amics, molts, coneguts i conegudes, i molta gent de la feina, cosa que vaig agrair doncs amb les vegades que els dono la "tabarra".... Em vaig passar el dia amb els dos mòbils, feina i personal, a les mans.
Ja veig que darrerament estic en estat "emocionada" massa sovint.
La verbena també la vaig gaudir, gran sopar a casa la Encarna, amb en Joan, el meu Joan... quin home més enorme, com a persona, com amic, com a cavaller... amb el seu xicot, i una altra amiga. Riures, complicitats, bon pernil i coca de Sant Joan!
Amb en Joan fa més de 20 anys que som amics i ens estimem, ni que ens veiem poquet, sempre li dic a la seva parella, tens l'home ideal!
(Alguna imatge, la meva amb en Carles, no és de bona qualitat, però deixar que les facin els néts té això, el valor és el contingut)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada