És de nit, sóc a Calella, vaig a un sopar d'inici de campanya. Cosa estranya, mai participo d'aquests esdeveniments, fa anys.
Tot és fosc i jo vaig depresa. Saludo en Josep i en Joan, faig petons i ni se com sóc a Palafolls, també per sopar... petons a la Loli i en Josep, abraçades, gir i veig en Pere de Sant Cebrià... ara ja sóc conscient que alguna cosa no va bé.
Quants cops penso sopar?.
Torno a ser al cotxe i veig el cartell de Sant Vicenç de Montalt, saludo en Javier i en Carlos i m'excuso per no poder sopar, no tinc gana. No és pas estrany...
A Canet és un vist i no vist, més petons a la Sílvia i a en Gerard.
Faig dos petons a en Joan, a Caldes, li dono les gràcies de la rosa de Sant Jordi, ell, sempre un encant...
De cop i volta sóc a Dosrius, més petons a en Josep i la Sílvia, més carretera i estic asseguda a una taula amb la Montse, en Vador i la Susana d'Argentona, ara sí que menjo, no se com m'entra...
Tanco els ulls, quina nit més boja.... i ara sóc a taula amb en Peter de Cabrils i en Daniel de Cabrera, bé, almenys un sopar conjunt!, aquí no menjo, bec vi... estrany, molt estrany....
Ara penjo cartells a Vilassar de Dalt, jo? Amb lo baixeta que sóc?, cartells?.... vaig amb Mª Àngels i Joan, clar, ell és molt alt! També ve la Olga de Premià de Mar...
A Premià de Dalt, en un plís plás estic fent una copeta amb en Jaume i en Paco... si jo no bec!
Estic esgotada, quina nit, quin fart de conduir, de menjar i de beure....
Per rematar veig el mar... bé, potser ara pugui seure tranquil·la... un somriure ampli em mira, és la Glòria d'Alella i està asseguda amb l'Emu del Masnou, allà, mirant el mar, al port de El Masnou.
Sec amb ells i els hi dic... quin fart de conduir i beure per tot el Maresme! I pensar que no tinc carnet!!
Inici de campanya?, estrès i nits sense dormir, i el poc que dormo, somio barbaritats com aquesta!
M'agradaria saber el perquè d'aquestes poblacions, ni que ho sospito :) Ja queda menys!!
La primavera ha tornat al meu balconet.
(Sort que aquest cap de setmana tinc un "kit-kat" doncs arriba el meu fill per el casament de la meva filla el dia 15, ajuntar els fills, filla, joves i néts és, ara mateix, la única cosa que em fa del tot, feliç)
2 comentaris:
Amb tants de petons ja val la pena fer realitat el somni
Hola Joana
Quan he començar a llegit la teva entrada, he pensat, la Joana de sopar i en distints lloc a la mateixa vagada!! Me semblava molt estrany i vaig pensar, mare meva qui canvi està experimentant la Joana!! Fins a la fi del text quan he vist que hi havia sigut un somni, ni adormida descanses amb temes de feina.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada