Avui, per fi, acaba la campanya electoral. Sí, he escrit per fi!, aquesta, ha estat la més dura, llarga, esgotadora i tensa dels gairebé 24 anys que fa que hi treballo.
No he tingut hores per fer vida, ni dinar a casa, ni dormir bé, ni descansar...
Han estat gairebé dos mesos que sovint he hagut de preguntar quin dia era, l'hora... ja ni la mirava.
He posat tota la meva força, ganes, empenta, temps, hores i hores, dissabtes, el que ha fet falta, fins el punt que estic tan cansada, tinc tanta son i estrès, que aquesta tarda, un passeig per la Riera amb en Martí i en Biel m'ha semblat... el paradís.
Bo i així, avui, darrer dia, amb els nervis més relaxats, amb la documentació repartida, amb feina, sí, però ja feina ordinària, he gaudit, de petons i abraçades, de bons desitjos, d'animar, compartir, d'agraïment per la paciència, de gràcies.... més d'una, dues, tres... més... m'han donat les gràcies per la feina i m'han emocionat, he tingut alguna vegada la sensació que la gent no era conscient de la situació. Però sí, ho eren, i avui m'han agraït la dedicació. Sona estrany, però jo he animat els i les petits/es, els que no ho tenen senzill, els que fan campanya amb pocs mitjans a territori "comanche" i bo i així, no decauen.
He recollit afecte, he repartit ànims, molts i he gaudit, com ha de ser, amb un mar de sorra que encara que no és molt gran en aquests moments, és un mar de generositat i treball, per uns ideals, aquests que sovint, em fan enfadar, però també sovint, em fan estar orgullosa.
Un mar de socialisme, que jo en sóc i en seré, de les d'abans, de les que primer els altres, i després jo, ideals que potser alguns/es han perdut, però molts d'altres en fem bandera, seny i ganes.
Per acabar el meu dia el correu d'un company, amb qui en aquesta bogeria diària he mantingut molt de contacte, per feina, donant les gràcies per la paciència. M'ha emocionat, em consta l'estat de nervis que representa la seva tasca, i ens dona les gràcies.... m'ha posat la pell de gallina.
Jo també vull donar gràcies per la paciència, estar sola una campanya com aquesta és del tot impossible quedar bé amb tothom, però ho he fet el millor que he pogut, amb tota la dedicació.
La feina, l'hem fet entre tots i totes, amb algun xai/eta negre, cert!, però la majoria som això, gent amb ganes, gent.... de la rosa i el puny!
Que jo no l'amago!
2 comentaris:
Buenas noches Joana, estás agotada, sí, pero a buen seguro satisfecha de la faena bien realizada, eso es innato en ti y por eso mi mas sincera felicitación. Ahora te mereces estar relajada y disfrutar de la familia, que tanto te gusta.
Un abrazo guapa.
Sembla que la gent té ganes de canvis, a veure com anirà.
Publica un comentari a l'entrada