També pot ser els colors de l'amistat.
Poden tenir colors les amistats?, quan penso en els meus amics i amigues, mai hi penso per el seu color, per mi, tots i totes tenen qualsevol tonalitat amable, afectuosa. Un verd clar, un lila suau, fins i tot un taronja lleu.
Les persones que denomino amics i amigues no son masses, soc selectiva i ja sabeu, coneguts en tinc molts, amics i amigues, un grapat no molt gran.
El tema colors ve perquè algú ha mencionat que no podria ser amic/ga de ningú que voti el pp. Jo tinc una bona, estimada i amiga de molts anys, diria que més de 35, que és votant d'aquest partit que per mi, encarna tots els mals del món, però si alguna cosa distingeix la nostra llarga amistat és que mai, però mai, hem parlat de política. Tenim mil temes més importants que aquest.
Per un altre costat, tinc amistats, antigues i recents, que son molt independentistes, molt!, i en aquest grup en tinc, d'amistats, recents i d'altres de molts anys. I amb aquests/es, sovint si parlem de política, potser la seva, de política, no em produeix tant de rebuig....
Els amics i amigues, han de tenir el color que vulguin, la família, també.
Jo valoro altres coses, com pot ser la seva preocupació per la meva recuperació, per el nét que esperem, per el fill que viu lluny....
Amics, colors i varietat, enriqueix la vida, encara que de vegades no entenguem les altres opcions polítiques.
Els estimo i m'estimen, què més vull?. I és que una abraçada o una trucada a temps... animen molt!
5 comentaris:
No podem fer que els colors interfereixin en les amistats, si no tots acabariem més sols que la una.
Bé, podríem repescar aquesta cançó kumba: http://youtu.be/GX3AnhefltM
Si quan hi ha amistat de vegades costa respectar les opinions de l'altre, imagina quan no n'hi ha!
pobrets votants del PP, prou en tenen no sabent el que es fan...
Jo crec que soc una mica “rarillo” soc tricolor i valoro moltíssim els colors pastel... tot suau, tot endreçadet, sense estridències i amb bona cara. :P
Publica un comentari a l'entrada