Recordeu aquell vers: Podría escribir los versos mas tristes esta noche, de Pablo Neruda?
Si avui, jo, escric sobre què penso del futur president de la Generalitat, de ben segur, rebré paraules lletges de gent que diu que m'estima.
Perquè ara mateix visc en un país petit, endogàmic, un país on no pots opinar diferent, ni sentir diferent, sense ser menystingut ni menyspreat.
Tindrem un president, a dit, SÍ, a dit, masclista, per quin motiu no posen la núm. 2?, un país on la primera "promesa" a estat que posaran un gran llaç groc a la Generalitat.... Res de drets socials, laborals, humans...
Ara diuen que alguns perfils de Twitter són falsos i que no són de Quim Torra, una merda, els insults, vexacions, etc… són del seu perfil, esborrats ara mateix, és clar, però si una cosa em fa digne, a mi, és que accepto el que he fet, mai dono la culpa a terceres persones.
Vivim, visc, en un país, en dos de fet, on per ser lliure, has de tancar els ulls i no opinar, si no vols anar a la presó, allà, i si vols conservar les amistats, aquí.
Tristos els temps que ha tocat viure a la Joana, molt tristos...
Tindrem un president, hooligan, que sols ho serà per la meitat de catalans i catalanes, per cert, a mi no em representa aquest personatge, això que fa mesos parlo amb el meu "petit polític" que posin un altre que no sigui el "faraó" Puigdemont, que si creuen en la causa, tenen gaire bé 70 diputats i diputades, doncs van i a DIT agafen el menys indicat. Consens? JAAAA.
Estalvieu-vos dir que allà més, tinc ulls a la cara, i estic al dia, però aquí, aquí això ja és de vodevil!!
I no, NO sóc l'enemic!
4 comentaris:
No cal que ens hi emprenyem tant. Som els peons del poble i mai dels mais es faran les coses a gust de tothom. Jo només vull tirar endavant amb la voluntat del poble. Quan això passi que passarà hi haurà molta gent en contra que amb el temps veuran com potser també podem tirar endavant un país millor per tothom.
I mai seré l'enemic, i menys teu
L´enemic son entre ells mateixos, ja diràs que fan uns de dretes i altres d´esquerres, el que fa por és anomenar tan sovint la paraula -nacionalistes- i ja se sap el curt pas que és podria donar per arribar a un extrem violent i comportar-se com a nacistes.
El vodevil pretén ser divertit, ergo això no és un vodevil. Com a molt, nosaltres el fem un vodevil.
Hola Joana, t’asseguro que quasi no puc creure ho que està passant, aquets senyor, a mi, m’inspira pànic amb les seves publicacions i declaracions.
Un abraçada.
Publica un comentari a l'entrada