La sorpresa....

Fa mesos que m'ho demanaves, molts, certament, però sovint, massa i tot, em surt una timidesa que no em permet segons què, un pudor que sols noto jo i que m'impedeix que m'alliberi. Tu ja ho saps, i segueixes insistint....

Avui, vés a saber el motiu!, he pensat que ho faria, més ben dit, ho he fet i no hi he pensat gaire, pim pam!, arribar a casa i saber que avui era el dia.

He fet una dutxa relaxant, calmada, he aplicat cremes i olis al meu cos, volia estar, del tot, esplèndida per aquesta sorpresa. 

He preparat espelmes, des de l'entrada de casa fins al dormitori, passant pel menjador i el bany, per tal que quan fessis tu la teva dutxa l'ambient ja estès ben perfumat i fos, del tot, sensual.

He deixat les persianes a mitges, he posat llençols perfumats en canyella, les finestres un xic obertes....

L'ambient era tan sensual que m'ha esgarrifat, he sabut que malgrat que hem quedat per gaudir, avui, no t'esperes pas que per fi et doni aquest gust.

He sentit les claus al pany, m'he posat dreta al mig del menjador, nua, del tot, aquesta era la teva petició llargament demanada i que fins avui no havia decidit concedir.

I has entrat, amb la teva mare, la teva germana i la tieta soltera que han arribat avui del poble! Tu tenies, també, una sorpresa. Duies la família que em conegui....

No cal dir que he fugit a l'habitació i no he sortit fins que han marxat.

I ara vols que avui anem a sopar tots i totes juntets. Que no m'ho tenen en compte!!

Maleït el dia que et vaig donar claus de casa meva punyeta!

(Relats d'estiu, és quan la imaginació es desferma i ens provoca amors ardents...)