Estiu....

És estiu, la pell és feble, tendre, les emocions volen vora el mar, deixem volar les idees, els sentiments, les carícies, els llavis, les mans, els peus i la veu....
Visquem, més que mai, el moment, l'instant, la plenitud, el sexe, la vida, la companyia....
I demà, serà demà!
Deixem complexes, què diran, què pensaran!.
Avui, gaudim l'instant. A fons!
Mirem als ulls i un cop sentim el dit sobre la pell... gaudim!
Viure....


Com cansa l'abraçada en el record

Com cansa l’abraçada en el record,
ara que la suor a l’esquena crema
i l’olor dels llençols blancs
recull antologies de carícies
que escalfen l’entrecuix i busquen
l’espai verge de pell que no he besat:
complicitats d’aspre tendresa
que juren no parlar de cossos nus
perduts al marge de l’edat,
emmirallats en la distància
d’una ciutat eterna que no gosa
celebrar el lleu vaivé serè
d’un ventre a contrallum
on reposa l’anhel de no enyorar-te.

(De Poètiques del cos)

Mireia Calafell i Obiol


(La imatge és un préstec del meu fill Daniel que ha passat uns dies a les Seychelles)