Pinten “bastos”….

Llegeixo, del tot sorpresa, que si els nostres fills agafen una trompa, convertit en coma etílic, ens multaran a les mares, dic mares doncs és el meu cas, però també entren els que sigueu pares.

Ara, que en Martí comença a demanar sortit alguna nit, de moment no massa que te sols 16 anys, estic pensant establir per norma dir no.

A veure, jo li he parlat al meu fill, amb la confiança i proximitat que ens tenim, de tots els perills que li poden venir, del tabac, les drogues, l’alcohol, en fi, de tota la merda que corre per el món i del que malgrat jo l’avisi, no puc evitar que en una sortida ell i caigui a quatre grapes….

Si donat el cas, i malgrat la meva estupenda educació ell decideix fer aquesta bajanada, jo seré culpable?, de què?, de la seva inconsciència?, de les males companyies?, de la seva estupidesa per fer aquesta barbaritat?, jo?, que mai he begut ni m’he entrompat ni tan sols m’he posat “contenta”?. No la trobo una decisió justa.

Tots hem estat joves, i alguns cauen i d’altres no, en la beguda, en les drogues....

Quan veig algunes imatges de “botellones” no puc evitar pensar.. quina pena de jovent! I no em consola que no tinguin feina, que celebrin la fi dels estudis.. rés de rés! Qui beu, es perquè vol, i si és un inconscient, doncs que li facin fer serveis a la societat, acompanyar gent malalta de cirrosis, jo que sé!, però la multa ha de ser per mi que li he dit, explicat i ensenyat les conseqüències?.

He de reconèixer que com a mare, i davant les primeres sortides que fan els fills i filles, sempre he patit molt, sempre, abans de sortir els hi dic totes les recomanacions possibles però arriba un punt, el que surten per la porta, que ja no està a les teves mans, si no a les seves. I això s’ha d’acceptar, per molt que ens costi.

Aquest govern va a la deriva, cada nova llei, decisió, cada una d’elles, ens posen en pitjor lloc, amb les retallades ja ens tenen al límit, ara venen les multes per qualsevol cosa, per anar a una manifestació, per mirar els que es manifesten i ara, també, per el mam que els nostres fills beguin.

Increïble.

Martí, ni em demanis sortir fins els 18!

És clar que llavors, sense feina, sense diners per pagar la carrera que vols fer i sense futur, potser també em toca pagar la multa...