Ser blocaire, i no defallir!

En els anys que fa que escric un bloc, ara ja puc dir que son un bon grapat, des de el 2006, he vist passar molta gent per aquest ciber espai.

Si miro enrere, ara mateix, trobo a faltar moltes persones que ho han deixat, han deixat d’escriure. Algunes, d’aquestes persones, varen avisar, d’altres, senzillament, han desaparegut. Un dia deixen d’actualitzar i ja no hi tornen.

Jo els enyoro. Per aquí anem teixint una gran flassada, punt a punt, lletra a lletra, que de vegades ens porta a conèixer persones molt interessants i d’altres que no ho son tant, però que les seves lletres ens captiven, ens enganxen, les esperem impacients.

He conegut, fins i tot!, qui per no trobar atractiu el teu físic et deixa de visitar, comentar...

D'altres els he deixat de visitar jo, per pura salut mental.

De vegades, com diria una estimada amiga, les “muses” es resisteixen. Potser estem massa ocupades, potser no tenim aquell humor especial que ens arrenca un somriure, potser tenim, fins i tot, problemes, i per tal de no escriure tristes, no escrivim.

Crec que en el meu cas escric el que sento i com ho sento, no sempre somric, malgrat que si ho faig sovint. No sempre tinc aquella “conya” una mica sandunguera, però si alguna cosa tinc segur quan escric son les ganes.

A través de llegir blocs, amb tants anys n’he llegit un bon grapat, he trobat autèntics/ques autors/es en potència, gent que escriu de manera captivadora i no ho saben. D’altres, amb grans aires de narrativa a mi no m’han agradat i és que penso que qui escriu, ens ha de “dir” alguna cosa, s’ha d’acostar, ni que sigui una mica, a les nostres idees, als nostres pensaments i a les nostres emocions.

Jo estic agraïda, a les persones que comparteixen les seves emocions, la seva saviesa, la seva tendresa, amb mi i amb moltes altres persones. També estic agraïda als i les que em visiteu i comenteu, fins i tot als que no diuen res. Saber que algú dedica, ni que sigui dos minuts, a llegir què penses o sents, et fa sentir un xic més acompanyada.   

He escrit de tantes coses, de la vida, dels fills i filla, néts, amor, desamor, cuina, poesia, llibres, festes, aniversaris, divorcis, defuncions, política, premsa, polítics, mals tractes, masclisme, humor, amics i amigues, justícia, injustícia, malparits, amants, sexe....

Què lluny queda aquell primer escrit, mai hagués pensat que al darrera en vindrien tants...    

Un txin-txin per els que seguiu aqui. Pago jo!