Sols son unes lletres...

Però son per tu.

Sovint em costa expressar amb paraules el que sento, el que vull dir, sembla que amb les lletres me'n surto una mica millor, per això, avui, les meves lletres son sols per tu

Dies que no estàs bé, massa dies per mi que no m'agrada quan no estàs bé.

Tu, sempre alegre, bromista, animada, donant força, ara et cal que tot el que has donat sempre, com l'amiga estupenda que ets, ara, deia, et tenim que tornar una mica d'aquesta força, per tal que la recuperis. La força i els ànims...

No és pas dolent passar una mala temporada, ens ha passat a tots i totes, ara, tu, estàs recollint, estimada, tot el que has donat tants anys, abraçades, tendresa, atenció, afecte, amor, abraçades, centenars d'abraçades, aquestes que reconforten i permeten seguir endavant,  caminades, esmorzars...

Has de prendre paciència, aquestes coses son lentes, però saps que estarem amb tu fins que calgui, tots i totes, empenyent, animant i parlant, tant com calgui, les hores que faci falta, no ens cansarem i seguirem aquest lema que fa dies, quan et veig o parlo amb tu et dic.. "palante-palante", en positiu,  cal ser forta encara que algunes estones et sembli que no pots, que no ho ets, ja ho crec que sí!.

Avui m'has demanat permís per abraçar-me, no ho tornis a fer! tens permís per sempre, permís concedit per tota la vida, a més, saps com m'agrada abraçar!

Et deixo una cançó, tu saps el motiu, varem gaudir molt ho recordes?. No et puc aturar el món, però si el podem mirar en positiu. Vull veure com torna el teu somriure. Vull que tants projectes com tens, teniu, es compleixin i jo, estar al teu costat per gaudir amb tu. Sense por....

T'estimo, tu demana, aquí estic. Per sempre.