dilluns, 16 d’abril del 2012

Amables... i Txa txa txa!





Fa uns dies, una companya del PSC, em preguntava què estava llegint. Sempre que ve, per una reunió o alguna altre cosa en parlem, jo li dic el darrer que he llegit i ella el que ha llegit ella. Més d'una, i de dues, ocasions m'ha donat a conèixer algun llibre magnífic. Crec que el darrer va ser Habitacions tancades, de Care Santos.
Li vaig comentar que de fa un temps, sí, coincideix amb el que ja sabeu, prefereixo lectures que jo denomino "amables", lectures senzilles, que parlin de gent normal i amb el mínim de violència possible. Ara mateix no podria tornar a llegir la trilogia de "milenium".
He tingut sort, també, amb els llibres que he escollit darrerament.
He llegit: 
Cuando recibas estar carta, de Vicente R. Gramaje, una història diferent i amb un final molt escollit.
He acabat aquesta setmana El largo camino a casa, ni que la història te un transfons una mica trist, la relació entre una nena de 6 anys abandonada per la seva mare i una àvia que l'acull, m'ha emocionat.
També he llegit El país de la nube blanca, de Sara Lark, una història que parla de dues dones que emigren a Nova Zelanda per casar-se amb dos homes que no coneixen, emocionant i molt real. Ara he començat la segona part,  La canción de los Maoríes, se que també en gaudiré.
Al darrera llegiré Entre tonos de gris, de Ruta Sepetys, crec que ja estaré preparada per una lectura més.... intensa?.
Quan llegeixo quedo tant relaxada com aquesta mossa de la imatge, semblada a mi....
I lo del Txa-Txa- Txà? doncs amb aquestes lectures em ve de gust música antiga, que no trista, i he aprofitat per treure del bagúl un disc de vinil de Gabinete Caligari i aquesta cançó sempre m'ha encantat.
Per cert, si voleu que us deixi algun d'aquests llibres, sols ho heu de ir.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona companyia la lectura El país de la nube blanca, deu estar molt bé, oi? I si a sobre escoltes gabinete Galigari, ja...

Albanta ha dit...

A mi també m'encantava el Gabinete Galigari... dicen que tienes veneno en la piel!!!

Estic d'acord amb tu, que les lectures van en funció de l'estat d'ànim. M'ha passat de vegades que he tornat a rellegir un llibre i 'ha semblat molt distint per que alguna cosa de¡intre meu tabé era distinta.

En fí, sort que en tenim per triar segons les necessitats.

Una abraçada bonica

Albanta ha dit...

Halaaa, ja he ficat la pota.... la de veneno en la piel era de Radio Futura... es que jo em se les cançons però sempre he sigut molt dolenta per recordar el nom del cantant... :(