dimarts, 18 d’octubre del 2011

Costa de creure.


Però és del tot cert.
Tinc una coneguda que està, com tantes persones, passant un moment molt dolent econòmicament.
Fa 7 anys varen comprar amb el seu marit un pis, després de estalviar anys, de dubtar, es varen decidir. El banc amb el que varen fer la hipoteca els hi va valorar el que compraven en 340.000€.
Ells en varen demanar 270.000 i han anat pagant sense fallar mai.
Ara, ella ha quedat a l'atur. Els ofeguen bastant els 900 i pico d'euros que paguen, per tant, varen anar al banc, de nou i varen demanar una nova valoració per mirar de vendre el mateix.
Quan va venir el taxador varen estar contents, era el mateix que els havia valorat el pis en la seva compra.
La sorpresa va venir quan els va dir que ara, el mateix pis, amb la cuina nova i finestres noves, que no és poc, valia 230.000€.
La seva cara, un mapa, i l'argumentació del taxador molt pitjor: Ara, ha caigut la bombolla i els pisos es valoren al preu més real.
I dic jo, els bancs mentien en el preu dels habitatges?. Qui va crear aquesta bombolla si no ells?. I ara, a sobre es queden el pis, segons ells per molt menys valor que el vares comprar i quedes deutor per tota la teva vida!
Estem ja insensibilitzats? o bé tota aquesta gent que es mou aconseguira que la famosa "dación de pago" tiri endavant?.
Els mateixos que ara son rescatats posen el peu al coll als que varen enganyar en el seu moment.
Això em sona....

3 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt fort, a mi m'ho va dir un conegut; el pis l'havia perdut, però havia de continuar pagant, sense pis... No m'estranya que el poble estigui indignat i cabrejat! Ànims per a la teva amiga.
Clar, després algun jove no li dóna cap importància a la propietat "visto lo visto"!

Garbí24 ha dit...

sempre hem estat contents de viure en llibertat, però el més dur de tot es que encara vivim sota la dictadura capitalista. El que més emprenya és el fet de que tot i ensenyar el plumero encara vagin de sobrats i prepotens.

nrumo ha dit...

És increible i lamentable... On anirem a parar..!?


(Una salutació molt gran Joana, molt de temps sense comentar-te!)