dilluns, 29 d’octubre del 2007

Fent les paus....

Part del passeig de Mataró..

Ahir vaig anar al passeig marítim, des de la meva separació no havia tornat al mateix sola.
Sempre ha estat per mi un lloc on cremar les penes, on pensar i calmar aquest caràter tan Lleó que tinc, on raonar i decidir.
Ahir vaig descobrir que en torno a gaudir, vaig baixar per la Plaça Fivaller, després per el pas soterrat de Floridablanca i lleugera fins Laia l'Arquera. Feia caloreta, però era un plaer, una onada inmensa de gent feia el mateix. Amb el meu ipod a les orelles, tota feliç.
De tornada vaig parar a un espigó, que no se si te nom, en aquella platgeta erem poquetes persones, vaig seure a les roques i vaig llegir una estona el llibre que portava escoltant les onades de fons.
Va ser allà, on vaig descobrir de nou el goig de viure a Mataró, veure la ciutat en la distància em va emocionar, estimo aquesta ciutat, ni que la seva inmensa grandària m'acostuma a molestar.
Em vaig reconciliar amb mi mateixa, puc tornar a passejar per aqui sense necesitat de penes, perque ja no en tinc, estic feliç.
Ahir va ser un gran dia, i d'ara endavant espero que ho siguin tots, estic contenta d'on visc, de com visc i de qui m'envolta.... és pot demanar més?.

9 comentaris:

Quim ha dit...

Bon dia, Joana: Ets una privilegiada si pots gaudir amb tranquil·litat d'aquestes petites coses. La Bellesa la fem nosaltres i al nostre gust.
Et desitjo bones passejades pels llocs que estimes.
Xim.

nek ha dit...

Los pequeñs momentos son los que hacen más llevadera la vida y poder disfrutarlos, en compañia o en soledad, a veces no hay diferencia, se puede estar acompañado y estar solo, son esas pequeñas cosas ( que diria Serrat )

Anònim ha dit...

Una Lleó autèntica! Me'n alegro molt d'aquesta pau que vas trobar.
Per cert, que en el tema salut, sembla que jo també tinc una mica d'aquest signe...
Que tinguis un molt bon dia.

Ferdinand ha dit...

El temps ho cura tot. Me'n alegro que hagis fet les paus.
Per cert, quim, la bellesa la fem nosaltres i al nostre gust... m'agrada, tens part de raó.

Anònim ha dit...

Després de llegir això, ara no sigues quin és la raó per la qual pensava que tenies parella, Martí. Tal vegada he deduït malament alguns dels teus articles. Però el més important de tot és que tu t'asseus a gust amb tu mateixa, que els dolents moments hagin passat ja, sé que es passa malament, jo també estic separat des de fa 12 anys, de vegades trobo a faltar a una dona al meu costat, però altres vegades m'assec en pau amb mi, no hi ha gens millor que acceptar les coses com bienen.
M'alegro moltíssim que tu estiguis bé, com no estar-lo al costat del passeig marítim de Mataró? Pregunto: No és un pecat menor dur un Ipod que oculta el so de les ones?
Un petó, i que aquesta felicitat duri molt temps.

Unknown ha dit...

Un negre amb una bona p.?

Elisabet ha dit...

Digues que si!!!!
Jo vinc ara d'alla mateix.
Hem estat passejant amb el teu nene i el meu gosset,llàstima q s'ha posat a ploure.....jejejeje!!!
Muakis!!!!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Cada vegada que parles del passeig marítim m'entren ganes de venir a MATARÓ.
En la teva fotografia es veu un trosset de la meva anterior casa (la torre del maresme)
i si, és un "gustasso" passejar a trenc d'ones.
Jo també vaig reconciliar-me amb mi mateixa per aquestes latituds.
un petó
Assumpta

Isa ha dit...

Me n'alegro de llegir-te tan optimista.
Petonets...