Fransiscu...

Jo sempre li he dit Fransiscu, els més de 20 anys que ens hem conegut, i de vosté, malgrat que m'ha renyat més d'una vegada per dir.li de vosté.
Vosté, a mi, sempre m'ha dit Juane, no vaig conseguir que digués Joana i tampoc em disgustaba, era algo personal entre els dos.
Em consta l'afecte que em dispensaba, el seu germà m'ho va recordar al tanatori i em vaig emocionar tant que vaig haver de marxar per no plorar allà i ahir, jo, havia decidit no plorar, se que no li hauria agradat.
El tinc tant present, entrant al meu despatx, amb el bastó i un somriure, decidit malgrat la seva edat, afectuós, amb petons sempre a punt...
Des de abans d'ahir que vaig saber la notícia, per els companys jubilats de UGT, que estic emocionada, amb un rum rum d'estòmac i les emocions a flor de pell.
He pogut llegir i escoltar moltes coses referents a vosté, llegit i escoltat.... he estat callada, ningú ha dit que vosté va ser el mestre, el més socialista de Mataró.
Ningú ha parlat de les moltes vegades que ens va explicar el què va viure, del mig somriure amb les seves "batalletes" que no per molt escoltades, eren menys interessants.
Sovint explico que algunes persones, aqui, al meu lloc de treball, m'han "arribat", moltes, vosté, amb en Sánchez i l'Eloy son dels què he plorat i lamentat, dels que encara espero entrin per la porta i em facin dos petons....
Persones com vosté, no s'obliden...
Ahir, entre els que varen parlar al seu funeral, algú va dit.... "Los Socialistas no mueren, los Socialistas se siembran"...
Vosté ha sembrat i molt, s'ha fet estimar, i ja te per sempre un raconet al meu cor.
Aquestes roses son per vosté, no una, un ram!
Potser de les paraules més boniques destacaria les d'en Manel Mas i aquesta poesia que ell ha posat...

Penja del teu cor
un bocí de roba roja
una flor color de sang.

Nostre és el futur i l’esperança.
Prou de lamentar-nos i prou de plorar.
Prou de passar por. El dia s’alça
amb una rosa vermella a la mà.

Ha marxat la meva llum....

10 dies, de campaments.... per mi marxa molt més que això, les dificultats, moltes els darrers temps, ens han unit molt més, si això era possible...
Marxen els petons abans d'anar al llit, el got de llet compartit amb una galeta, pecat benial, la mà sobre la meva mirant la tele estirats al sofà, les sortides al balcò per veure "matarólanuit" abans d'anar a dormir...
Avui, quan hem anat tots dos cap a l'Esplai, a quarts de nou del matí, carregat amb la motxila i el menjar d'avui, tot seriós m'ha dit... vull que t'ho passis molt bé!, aprofita aquests dies mama....
Buscaré sortides, lectures i el què faci falta. Se com n'estarà de bé, lo divertit que és sempre per ell aquesta escapada, almenys que li serveixi per oblidar algunes coses.
A la fí, torna per Santes, i és que en Martí... ens ha sortit un gran Santero!!
Vaig a veure què s'em acut per fer... segur que alguna dolenteria!

Actua! Actuem!

Totes les aportacions i implicacions son bones, fins quan tant de patiment?.
Diem prou!
Davant el maltractament Actua! Actuem!

Menjar o sexe?...

Llegeixo, amb un grau elevat de preocupació:
Els espanyols senten més plaer amb el menjar, sobretot amb la xocolata, que amb el sexe, segons un informe presentat sobre la 'Evolució del Plaer a Espanya', i realitzat entre 8.351 persones, que recull que asturians i extremeñs són els que més gaudeixen del plaer.
On anem?, tant dolent és el sexe que es practica en aquest país?. Lo pitjor, l'ordre preferit dels plaers: Menjar, família, viatjar, la xocolata i el sexe!! en cinquena posició!.
L'estudi, seriós, la fet la Universitat de Barcelona, i l'he llegit al 20 minutos.
A Espanya, les dones superen als homes en la seva capacitat de gaudi, amb un "117 de Coeficient de Plaer enfront del 114 masculí", encara que a nivell mundial passa tot el contrari. Les espanyoles prefereixen experiències lligades a la relaxació, mentre que els homes opten per plaers que els permetin acte-realitzar-se.
També diu aquest estudi que les dones superem als homes en "capacitat de gaudir", no se si només a nivell de "tripejar" o de sexe, no m'ha quedat massa clar, ni que com està el "pati"... casi segur que gaudim més amb un bon jabugo!!
De totes maneres.... jo segueixo preferint una bona nit de sexe en bona companyia...
Quin país... mare meva!!

Señor, ¿por qué a mí?...

Com n'es de gran... en Miguel Rios, i no ho dic per la seva edat. L'escolto i les meves cames.... fan, un cop més, el què volen!
Avui..... música!

Pasqual, ja ho saps.....

Llegeixo al Punt que segueixes actiu i dinàmic i cada vegada que trobo alguna notícia teva, doncs em dona una alegría, que ara mateix no surts massa i em costa saber com estàs.
T'estàs movent amb gent de Ciutadans pel Canvi, per demanar aquesta famosa, i mai aconsseguida, llei electoral per Catalunya, no oblidem que Catalunya és l'únic territori de l'Estat d'aqui al costat, que no te llei electoral pròpia.
I també demaneu, demanem.... Primàries per escollir candidats/es, (recordes.... varem ser els primers i al primer "cop de cul" de la militància i els simpatitzants, ja n'ho s'ha fet més!!).
També, llistes obertes..... (Pasqual, veig que no has perdut el sentit de l'humor, m'agrada saber.ho, ni tu, ni jo, veurem aquesta fita.... no els interessa gens).
Amb ironia, mal disimulada, dius que no volen obrir el debat aquesta legislatura, dius que en Miquel Iceta mai te temps.... i la resta? tampoc en tenen?, tenim que esperar més??.
Pasqual estimat, quina paciència tenim que tenir!!.
Sort que ens estimem tant el PSC... que si no....

Els covards sempre treballen a l'ombre...

I mai donen la cara, això que la tenen ben rodona i grossa!
Estic del tot emprenyada i cabrejada i de mala llet.
Estic, cada cop més, envoltada d'imbècils i difamadors que després no tenen pebrots per donar la cara.
Un molt benvolgut i estimat amic em va recomanar de fer un café amb un "sujeto pasivo", fosc i cada vegada més mentider, perquè parlava malament de mi, de la meva feina, de tot en general, aquest tipejo, no arriba ni a mig home, va quedar amb mi i la mateixa tarda, vint minuts abans de l'hora prevista i via email, em va dir què no "podia venir".
Avui, davant una resposta de lo més normal i aclaratòria, el tipejo, un altre cop, fa servir un mail que soc ben capaç de penjar aqui per demostrar lo innocent que era el mateix, doncs ell l'envia a "la màxima autoritat vigent" perquè em reny... tal com sona. Tot ben d'amagat, els covadrs trevallen d'aquesta manera.
Estic molt però molt emprenyada.
Al moment l'he trucat al mòbil per aclarir el tema i ell, que és adicte al mateix, és clar, no el paga, l'ha deixat sonar i NO ha respost. No ha tingut pebrots de dir a la meva orella res de res.
Després m'ha trucat tot innocent dient que ha fet el què li he demanat... però quina barra!
Saps que et dic, "sujeto pasivo con gorro de paja"?, ets un covard! cokcokcokcokcokckocok, gallina! Ni et passi per el cap mai més tans sols ni dir·me adèu.
Digues, quantes mentides més penses dir de mi?, entre tu i la "rubita" em teniu ben farta!.
Si vols, un dia d'aquests, començo jo a "rajar" les coses què se de tu, amb papers i documents, no com tu que no tens res a dir de mi!
Avui si, pots enviar això al teu cap i queixar'te, ves a fer punyetes poc home!