Polvet o semàfor?...

Imagineu que us fan pagar una multa, preferiu que sigui per saltar un semàfor en vermell o per que us enxampin fent un polvet a la platja?....
Per si no ho sabeu, és més car lo segón...
Increible, si saltes un semàfor pots provocar un accident, amb morts, d'altres ferits i danys material, però un polvet?, a lo més et provoca, després dels gustet inicial, un susto a final de mes....
Doncs sí, llegeixo al 20 minutos, secció Catalunya, que la multa, a Malgrat de Mar, per exemple, pot arribar als 600€, imagineu, el triple del que costa una nit a un hotel de luxe del mateix poble!.
És clar, no te el morbo, és evident...
I no penseu, que sempre penseu malament home!, mai n'he fet un, a la platja!, ni em ve de gust ni em dona morbo, però coi... trobo del tot desmesurada la comparació.
Aixi que nenes, ja sabeu, a partir d'ara, quan veieu aquest estupendo mascle venir tot mulladet d'oli, catxes, i marcant paquet, o paquetet....amb el tanga ben arrapadet :), mireu la iaia del vostre costat, l'avi panxut, penseu que ens volen apujar la llum un 11%, tant és, ni de lluny penseu en sexe, si voleu arribar a final de mes, és clar... :)

Lleuger i sensual....

He notat el teu tacte i la teva calidesa al moment. No demanes permís i entres per totes les escletxes que la meva vestimenta permet, per l'escot, per la panxa, per sota els pantalons.
Per un costat m'agrada, per l'altre em poses una mica nerviosa.
Tens habilitat per posar la meva pell de "gallina", les esgarrifances van en aument i gaudeixo, molt, a la fi he vingut fins el passeig marítim per estar amb tu i se com les gastes...
Aixeques la meva camisa fins un punt indiscret, les tires del sostenidor queden a la vista i em poso del tot vermella, d'altres persones em miren però tu no li dones importància, segueixes, tocant, acariciant, posant la pell al límit, els mugrons enxerinats i..... uffff, però m'agrada i per tant em resisteixo a dir prou...
Potser, el proper dia que tingui una cita amb tu, millor em poso un jersei de coll alt, així no podrás posar tan nerviosa la Joana, estimat vent de Llevant.....

Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra

Quan tu parles, jo t'escolto....

quan jo parli, escolta'm...
Son les normes de qualsevol debat, de la democràcia en si mateix i de la bona educació, sense aquesta no hi ha acords possibles.
Ve, aquesta petita introducció, per les actituts del tot desagradables viscudes aquest dijous passat al Ple municipal de Mataró.
Vagi, per davant de tot el que pugui escriure avui, que jo penso que la decissió de tancar el Casal de Joves de Cerdanyola va ser del tot inadequada, quedi clar, Ildefonso te raó, ha perjudicat i molt, la tasca d'un jovent que ja de per sí, no ho tenen fàcil. No entraré a jutjar el tema de les xines, si parlessim de tot.hom que ha fumat un porret... a més d'un i una li treuriem els colors.
No pots anar a un Ple i fer el que varen fer, mentres ells varen parlar els varen escoltar, al moment de les respostes dels regidors corresponents, xiulets, esbroncades i lo pitjor, lo que més m'ha indignat, faltes de respecte del tot masclistes amb una regidora. Ningú pot insultar ni menysprear una persona per el seu físic, en aquest cas agraciat, però si hagués estat jo què haurien fet? cridar calla gorda?, quanta inteligència! i quin masclisme més evident, insultar una persona no per si ho fa bé, o no, sols per ser rossa i guapa?, quins pebrots home!. I encara ens extranya que en aquest país en Losantos fagi escola?. Amb aquesta actitud, per mi, ja han perdut la meitat de la raó que teníen.
Aquesta situació m'ha recordat un conegut "dirigent" veïnal mataroní, del que sempre m'expliquen el mateix, va a les reunions, sigui de la FAVM, sigui de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, demana la paraula el primer, deixa anar la parrafada i fot el camp sense esperar mai respostes, ja ha fet el merder, ja por marxar tranquilet...
Ho sento jovent del Xerinola, ni que no vareu ser els únics a fer això, la bona educació, els acords i les negociacions, passen per deixar parlar el "contrincant", sense això, no hi ha mai un final feliç.
Llibertat d'expressió, faltaría més! i tant, però per tots i totes.

Perles literàries...

Aquests dies estic llegint molt, però molt!, potser no trobo res interessant a la tele, potser tinc menys son o potser, i crec que és això, tinc bons llibres de "reserva".
El cap de setmana he llegit El noi del pijama de ratlles, us el recomano, emotiu, tendre però dur, molt dur.
Entre viatge i viatge, al bus, estic acabant Cambio principe por lobo feroz, em fa riure, recordar soparets amb les amigues, situacions divertides, d'altres no tant. Com donar la volta a una relació, en fí, una mica tòpic, ho admeto, però m'ha arrancat més d'un somriure.
Deixo alguna frase, a mi m'han agradat i és que no oblidem una cosa, les dones, a certa edat, volem un tigre, els gatets, a la teulada...

¿Quién querría ser una sosa al cuidado de siete enanitos (mineros y cantarines) pudiendo tener un tipazo de su madrastra gótica?.

¿Eligiria alguna mujer morirse de miedo en el bosque, encima cargada con la compra, pudiendo aullar entre las garras de un lobo?.

Ni zapatos de cristal, ni polvos mágicos, ni espejos sinceros!. Unos buenos Manolos, polvazos de verdad y elixires de la eterna juventud.

Nada mejor contra el estrés que unas buenas risas entre amigas, tanto más liberadoras cuanto más se ríen, las amigas, de ellas mismas.

Córtate las trenzas, regala manzanas para dormir a la competencia, fúgate con el lobo y date un baño de espuma con él. Recuerda, mientras las princesas dueren, las brujas vuelan...

El terror de les dictadures....

Ara mateix, que encara no se sap quants morts ha provocat el maleït cicló Nargis, que la gana, la sed i la miséria, un cop més, aclapara els ciutadans i ciutadanes, ells, els dictadors, no donen permís perquè arribi l'ajut internacional, més de 5 milions d'euros, donats per molts paisos, esperen, però ells, els dictadors, ho volen en efectiu... quins pebrots!. En efectiu per?, posar els calés a qualsevols paradís fiscal?.
I la gent?, les autoritats no col.laboren en retirar runes, ni morts ni res, i les epidèmies son a la porta i com sempre, els més dèbils, els nens, seràn els primers en morir, de qualsevols cosa, però tants els hi es.
Més de 22.000 morts, més de 40.000 desapareguts no son suficient per obrir portes a les ong's que volen ajudar. Què amaguen?, mai ho sabrém. Ells, segur que estàn ben alimentats.
Ara, han autoritzat l'entrada d'ún avió de l'ONU, però amb això no n'hi ha prou...
Què serà d'aques país tan bonic i tan pobre...
Una vergonya, un cop més...

Debilitats....

En tinc, sí, i ells ho saben i gaudeixen cultivant les mateixes.
Els fills i les joves, coneixedors de la meva afició a desconnectar del mon i de qui calgui, enganxada als meus auriculars, m'han regalat aquest ipod schuffle, 2 gigas a tota pastilla....., tenia aquest, també regal d'ells i ara..... estic... enamorada!
A més, han fet gravar els seus noms.... i és que tinc uns fills....
Ara, quan em trobeu per el carrer i penseu: que n'és d'antipàtica la Joana, no diu res, entendreu que sempre visc en un altre... dimensió.

No son diamants....

Ni falta que em fan els mateixos.
Mai he aspirat a regals cars, prefereixo mil vegades la tendressa, el caliu, l'afecte, el fet que hi pensin, quatre lletres...
Se que moltes persones ho troben una tonteria, i ja vaig escriure sobre això, però per mi no ho es. Diràn que és un dia comercial més, per gastar i fer gastar, però digueu.... no és bonic veure entar per la porta de casa això de la foto?, un magnífic surtit de fruites, el meu menjar preferit, i pensar que la idèia, que no la financiació, l'ha tingut un noi d'onze anys?.
Demà és el meu dia, entre moltes d'altres, ho se, jo hi soc 365 dies a l'any i demano poquet a canvi, alguna trucada i alguns petons.
Ho faig i els vaig tenir perquè vaig voler, però quan ells em dediquen un dia, una estona, uns minuts.... les babes rajen que és un content!.
Demà, a les 6, xocolatada!.