Mirar enrera....

Avui he volgut mirar què vaig escriure fa un any, la nit de Cap d'Any. No acostumo a rellegir els escrits, quan escric ho faig de cor i tal com ho sento, ni que sovint callo coses, les dic com les veig i sento.
Fa un any vaig escriure Ara, en aquest moment...., escrit tendret i una mica emocionat on ja deixava entreveure que aquest 2009 no seria pas un bon any. No ho ha estat i espero impacient el seu final ni que tinc que asumir que tinc un gra al cul, bueno, dos, que no m'ho posen pas fàcil, els penso ignorar tant com pugui, si no és possible, doncs farem el cor fort.
Jo he de valorar que tinc molta sort amb moltes coses.
Tinc una família estupenda, uns fills... bueno.. de lo millor, unes bones amigues i bons amics.
Tinc feina, pis per viure, estic envoltada de bones vibracions i vull seguir així, vull viure tranquila, no crec que sigui demanar massa.
Així que fent servir tot el que tingueu a mà, mireu de ser feliços, sense fer mal a ningú, doneu, un cop més, molts petons i abraçades, no us feu mala sang, si podeu, passeu de llarc dels mals rotllos, i si no podeu, doncs a fer punyetes amb ells!.
Sempre ens pot quedar fer això, o això.... :)
Bon any!, nosaltres seurem al voltant d'aquesta magnífica taula.

Un cop més, un any més....

Arriben aquests dies que sense saber el motiu, estem més tendres, més.... no se com dir-ho...
I gaudiré de la companya de fills, filla i joves, del nèt i d'alguns germans, la mare..... a la fí, per això serveix també el Nadal, per retrobar la gent estimada.
Aquest any l'hem fet un xic... sicodèlica, la Nadala, ara ens queda un petit ritual per allunyar els "mals esperits", ja està en marxa.
Gaudiu molt, descanseu i prengueu força per estrenar el 2010, ens farà falta!
Jo intentaré gaudir d'aquest "enano" que ens te el cor robat a tots i totes, no direu que no és guapo en Dídac eehh :)

Petons grans.