Aquest any tinc el plaer, de nou, de visitar el meu fill Daniel i el meu gendre, Albert, a casa seva per Nadal. Austràlia és lluny, molt, i jo tinc enyor, però cada vegada que vinc m’agrada més i em serveix, alhora, per fer “neteja” de l’any, si alguna cosa no ha anat bé.
Una cosa ‘’impalpable“, és el silenci horari, 10 hores són moltes i quan em llevo, la gent va a dormir, quasi…
Això vol dir que les meves primeres 10 h del dia no rebo res, silenci total, costa, no penseu que no, però a la vegada aconsegueixes desconnectar de debò.
Quan em llevo tinc un munt de missatges que responc fent el primer cafè.
El 2019 vaig sanar del disgust laboral. El 2022 vaig recuperar una mica l'ànim de morts properes. No entendre l’idioma et permet desconnectar quan vas sola fent camí.
Aquest any 2024 no ha estat senzill, de juny fins ara, gens, tema personal i emocional que m’ha girat i capgirat, mai ho hagués pensat, venir aquí, la distància i falta de comunicació, no per falta de ganes, ha permès veure moltes coses, entre elles que jo valc molt i que qui vol estar, ho fa.
Qui no ho fa, no hi vol ser. I ningú mor per això.
Senzill no? Pots estimar molt, un munt, però ha de ser a dues bandes, jo he deixat clara la meva.
Camino per Sidney i miro, i somric i m’agrada veure aquest somriure meu, de nou, sense motiu, ben positiu.
Torno a somriure amb records propers.
Estic preparada per tornar, al dia a dia, a veure la meva família que trobo a faltar, a la feina, a les persones, a somriure i quedar amb qui en tingui ganes.
Ens veurem aviat!
Bona entrada d’any!
2 comentaris:
Que bé que hagis pogut estar en companyia del teu fill i família.
I encara més si t'han portat al paradís.
Bona entrada d'any. I sobretot, amb salut!
Bon any Xavier! Estic feliç per tot el que m’ofereix la vida, que no és poc. Bon any!
Publica un comentari a l'entrada