No cal dir que portem un any i escaig complicat.
El Covid-19 ha interferit a la nostra vida i en alguns àmbits de manera molt agressiva, per sort, almenys, no l'he patit en persona.
M'ha deixat seqüeles, costa de dir i reconèixer, però ha estat així, i malgrat que intento tornar a una certa "normalitat", m'està costant molt més que no pensava.
Vull estar a casa, gairebé sempre, em costa decidir socialitzar i quan ho faig, mantinc les distàncies, de vegades costa, però gaire bé sempre ho faig.
Sempre he estat bé a casa, abans, si em deien, anem!, tenia la bossa a la mà en cinc minuts i al carrer!, però ara, és que hi estic molt i molt bé. No m'avorreixo gens ni mica, darrerament fins i tot... ballo! Les úniques persones que em fan sortir en un tres i no res, són els fills.
M'has deixat sense petons, cosa que reconec no portar gaire bé, sempre he estat molt petonera i cony, els enyoro!
Abraçades ja dono algunes, amb mascareta, cert, però recullo un xic de caliu afectiu.
M'has deixat certa desgana, una certa mandra d'emprendre i arrancar projectes, ni he mirat vacances, jo!, sempre tan organitzada i que ho tinc tot lligat i ben lligat amb mesos d'antelació. Tampoc és que en tingui ganes, per primera vegada a la meva vida.
Ara, que els amics i amigues, la família, organitza sortides, a l'aire lliure i amb prevenció, dperquè vaig dient que sí, principalment per no preocupar ningú, ni que insisteixo, no és que no estigui bé, la Joana de sempre diria, estic divina!, diguem que estic bé sense gaires espetecs. Però relaxada i tranquil·la.
La primera sortida ha estat a Siurana, un dia relaxat i amb poca gent, per això he gaudit.
Tampoc tinc ganes d'escriure, això em sorprèn bastant, però.... tampoc m'angoixa gaire.
Ni ganes de "navegar" mirar blocs amics, xafardejar la xarxa... Fora de cercar receptes tinc ben abandonat Facebook i Twitter, el bloc, també.
Total, maleït Covid-19 m'has deixat amb poques ganes i menys força, això que has tingut a bé no fer que et parteixi.
Espero vacances, més que res, per gaudir de casa meva.
Tornarem a gaudir?, a estar despreocupats?, a no decantar-nos quan algú s'acosta massa a nosaltres?
Esperem que sí, ni que canviar l'actitud, costarà una mica més.
2 comentaris:
Suposo que encara no és el moment de fer balanç, però no crec que falti gaire temps per a donar per conclosa la pandèmia i fer recompte, i balanç.
Només espero que, a l'hora de recomptar els errors, ens fixem més en què s'ha fet malament, abans de senyalar (o protegir) qui ho ha fet malament.
Totalment d’acord amb tu Joana, la pandèmia esta canviant moltes coses en la nostra vida però una mica mes d’esperança i tot tornarà a ser com abans.
Un abraçada.
Publica un comentari a l'entrada