Senderi…

Una de les coses que espero que em porti fer-me gran, és senderi.

Sempre he estat una dona molt apassionada quan defenso una cosa, persona o causa, en la que crec fermament.

He estat una persona que he intentat, al llarg de la meva vida, seguir uns patrons, unes conductes, que no han variat gaire dels que tenia amb 20 anys, ara, 36 anys després, defenso pràcticament el mateix, amb la mateixa contundència, cert, no en sé d'una altra manera, però intento, i crec que gaire bé sempre me'n surto, fer-ho sense ofendre ni molestar massa. 

Però no tothom ho fa d'aquesta manera. Algunes persones actuen segons el vent que bufa, si veuen que en poden treure profit, de qualsevol cosa, laboral, personal, social... allà que van! I de normal, els és ben indiferent si amb el seu comportament poden fer mal, el que és important és aconseguir els seus objectius i beneficis, la resta del món els és ben indiferent.

Tots i totes coneixem persones així i d'avant d'aquestes, cal, tal com titula el meu escrit, molt de senderi.

M'ha costat anys, i panys, poder pensar així, a mi les injustícies em revelen i molt, però davant persones insensibles, tant és cridar, plorar o agafar una bona enrabiada, si poden, et trepitgen.

Quan vaig ser a Tasmània, el nadal passat, visitant el meu fill, vaig aconseguir trobar aquesta força, aquesta temperança de sang, aquest poder mirar i no reaccionar amb mala llet, es perd molta energia, ara, intento fer acció - reacció, actuar, sí, però no deixar que les situacions provocades per altres histèries m'afectin emocionalment, que al final es converteix en afectacions físiques.

Llargues caminades amb el fill, converses llunyanes i relaxades vora el mar de Tasmània, a la imatge podeu veure com és de bonic, per camins tranquils, em van fer raonar i decidir que volia aquest canvi, volia deixar les lluites inútils amb ments fredes i estúpides, i segons sembla, ha tingut efecte, potser estem davant una nova Joana?

He trobat la de ser temperada als meus casi 57 anys?, ho veurem en uns mesos, de moment del nadal aquí, la mantinc.

I em sento, del tot, orgullosa de mi mateixa.