Sovint m'ho pregunto, de moment, sembla que estem, com a mínim, anestesiats.
Passen tantes coses al món, al nostre país, al conjunt de la societat, que no entenc que no hàgim aturat el país, tal com sona.
Què ens passa?, per quin motiu ja no reivindiquem?, no ens manifestem, no tallem carrers i cridem, hem mort o senzillament estem adormits?
Estem perdent la majoria de drets que els que passem de 50 anys vàrem aconseguir amb molt d'esforç. A tots nivells. I aquí seguim potser amb la por al cos, potser patint per la feina, per una multa o fins i tot presó!, si escrivim, o ens manifestem.
Estem perdent les llibertats més elementals, aquelles que ja consideràvem nostres, de tots i totes, de pensar que els nostres fills i filles perdin tants drets que han costat tanta lluita, m'encén com un llumí!
Hem perdut, i molt... en sanitat, llistes infinites d'espera, en educació, ara volen atacar el català, com als anys 50!!, seguim amb barracons, amb poques beques.... en llibertat d'expressió, ara, per opinar pots anar, directe, a la presó, i aquí seguim, tan tanqui'ls, mirem cap a un altre costat.
Ara, van per les pensions, aquest dret, que no oblidem paguem TOTA la nostra vida a través de les nostres nòmines, ara, volen que en fem de privades. Però amb quins diners senyors! Si vostres han aconseguit els sous més baixos i els drets laborals més minsos! Jornades inacabables per 800 € amb sort!
Retallen ajuts, no contemplen la pobresa, de cap tipus, la majoria de persones amb necessitats alimentàries, de roba, el bàsic, han d'anar a les ONG que són, i sembla que seguiran sent, referent pels més necessitats.
Estem tots i totes espantats, amb por de perdre la feina, cosa que es pot entendre, però.... què fem?, jo us ho diré, res.
Això s'ha d'acabar, aquesta impunitat política, aquest malbaratar diners públics, aquesta falta general d'interès, s'ha d'acabar.
Repeteixo, morts o adormits?
Espero que reaccionem, abans no sigui massa tard.
Endavant lluitem i no defallim! El poder ha de tornar a ser del poble.
(Escrit fet per la revista Skorpio)
7 comentaris:
Em temo que el poble no està per la labor, enfeinat el tenim de vacances de setmana santa en vols low cost.
Home, tenint en compte que aquesta setmana s'han tallat fronteres durant moltes hores, i de manera força efectiva, que es va paral·litzar l'estació de tren més important de Barcelona, i que s'han fet diverses manifestacions i protestes massives, jo no diria que el poble està adormit (del tot). Suposo que consideres que aquestes protestes no són les que toquen, perquè reclamen l'alliberament de presos, i la implementació de la República, però és que en realitat és la mateixa cosa. Espanya és irreformable, i tot el que reclames aquí només tens i tindràs una manera d'aconseguir-ho. No de forma directa, no de forma immediata i màgica, sinó que muntant el teu propi estat tens l'oportunitat de fer-ho millor, d'aconseguir un país més respectuós amb la seva gent. És la mateixa lluita, les dues van irremeiablement juntes, encara que no ho vulgueu veure.
Xexu em molesta, MOLT, que em jutgis sense conèixer-me.
Aquest escrit el vaig fer fa un mes, abans de tot el que menciones.
Ja he expressat, fins el cansament, que sou MOLT cansinos, que estic de tot en contra d’aquestes detencions.
Però el meu escrit, deu ser que tinc una vissió més ample que vosaltres, parla de tot en general, vosaltres sols veieu independentisme, jo veig més enllà.
Apa, que vagi bé.
La lluita per la justícia social, a nivell de sanitat, educació i pensions públiques, penso que serà més directa i eficaç si la podem fer en una república nostra.
Per descomptat que si seguim en una monarquia que està en contra nostra ja ens podem oblidar de reconquerir tots els drets que ens han pres.
Sol no puc fer res de res, si pretenc això amb podrien dir que soc egoista, (és la situació actual) el meu anhel seria com va passar a la primavera de 1931.
Salud, Socialisme i República.
Hola Joana, estic d’acord amb tu, crec que sovint estén més adormit deixant que el temps passi sense lluitar per res.
Un abraçada de Espíritu sin Nombre.
Senyora, cal recuperar els discursos d'un home rabiosament de dretes i rabiosament antifeixista, anomenat Winston Churchill.
Sang, suor i llàgrimes en aquesta hora tan fosca.
Publica un comentari a l'entrada