dilluns, 2 d’octubre del 2017
Sabeu què he vist?
I sabeu què he vist?
Gent amb les mans alçades, netes, lliures, al vent.
Davant armes per dissuadir, davant cascs i porres.
He vist estirades de cabells, gent volar, literalment, amb violència inusitada.
Sabeu què he vist?
Circular munts de cotxes de policia que ahir no venien per protegir-los.
He sentit angoixa, por i no pas per mi.
Sabeu què he vist?
Un president, no... dos presidents ineptes.
Un presumint que ha sotmès, l'altre... que ha guanyat.
Sabeu què he vist?
Que la falta de diàleg i la fatxenderia ens ha deixat desemparats.
Sabeu què he vist?
Tant és si vols o no la independència, de veritat, tant és.
Avui he vist un estat policial vergonyós, pals, coces i porres contra innocents.
Sabeu què he vist?
Que avui, més que mai, hem d'exigir diàleg, feina, cobren per això no?
Sabeu què he vist?
Que l'estat d'angoixa, neguit i abatiment.... en té per temps.
He vist governants incompetents i he vist d'altres que no són contundents.
Sabeu què he vist?
Que tots tenen la imatge que buscaven, extrems inacceptables.
I el poble, no s'ha pogut manifestar, ni en to de pau.
Sabeu què he vist?
Que no tinc bàndol, ni afectes, cap costat, estic, del tot, sense pàtria
Mal vista per dos costats que no em representen, i sóc part del poble.
I em nego a escollir, sóc persona, catalana i punt.
Avui, gairebé no hi veig, pateixo massa.
(Avui, si us plau, sigueu benèvols amb mi, avui, de veritat, estic rendida. Recordeu que no sóc l'enemic)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Tu i jo no pensem igual i ho sabem de fa temps, però sabem que mai ens trepitjarem les idees.
Jo només he vist un de president inepte, l'altre és el poble que l'ha portat fins aquí. Diuen que no ha estat un referèndum, però si han sortit a votar més de tres milions de persones és que alguna cosa està passant.
Diàleg és impossible després de tants anys intentant-ho, amb un estatut aprovat per el poble i destrossat a Madrid, aguantant a sobre que ens acollonin.
Ahir va ser patètic, feixista i amb molta càrrega d'odi desmesurada. Partits que no han fet res i partits que ho han permès amagant el cap. Tothom ofereix diàleg, per anar passant temps i buscar un escenari polític millor.
El problema econòmic és el motor de tot, Europa no és pronuncia per por a no cobrar, els diaris estatals amaguen la veritat i així anem.
No hi ha marxa enrrere, per dignitat i per justícia. No és ja un problema polític és un problema del poble que empeny la política. És hora d'actuar i cada dia som més els que pensem el mateix amb tots els perills que comporta sempre serà millor que la creu que estem carregant.
Ara més que mai caldria aquell cafè aclaridor.
Una abraçada Joana.
JO HE VIST EL MEU FILL,MORT DE POT,CARA CONTRA CARA AMB UN...
JO HE VIST UNA FILLA VETLLANT UNA ESCOLA,HORES I HORES...
JO HE VIST UN ALTRE FILL,FENT EL "TAXIS"PER AVIS I AVIES...
JO HE VIST UN NET,PATIN PER EL SEU PARE I ELS SEUS TIETS...
NO ESTIC PER EQUIDISTABCUES,NI PUNYETES...
"AMB EL FAXISME NO SI DISCUTEIX,ES COMBAT".
Jo he vist que fa temps que la cosa no rutlla...
Jo he vist que el problema Català de moment no té solució...
He vist la duresa i ensenyament d´uns homes militaritzats fen practiques amb la població...
He vist la por en els ulls d´alguns d´ells...
He vist la falta de respecte a la gent gran i a les dones...
Estic convençut que tot això no acabarà d´aquesta manera, el poble pot reaccionar amb resultats no desitjables per ningú.
Diàleg? Amb els ànims fora de lloc, cal tenir cura i serenor per tractar quelcom per arribar a un acord, no és pot fer amb poc temps, sabent que altres partits tenen pressa per recollir les engrunes d´una desfeta.
Tot i així, altres comunitats comencen a bellugar algunes idees, estem al principi d´una revolta per una República Federal?
El govern central que s´ho faci mirar.
Salud i República.
Seré benèvol, cap problema. Només diré que ara mateix és impossible ser equidistant. O s'està amb les porres, o s'està amb el poble. Si ets poble, no hauries de criticar les dues parts per igual. No ens mereixem això. Si penses que sí, llavors no som del mateix poble.
Poder expressar la nostra opinió sense que ens peguin, potser si que es demanar massa, a veure si en el segle XXII...
Sabeus que he vis? Injustícia!! Cal dialogar més i començar a fer les coses ben fetes per part de tothom .
Petons.
He vist que ens hem de respectar les idees.
He vist els que empunyen porres i maltractaments contra les idees, malls contra les portes de les escoles, gasos lacrimògens contra la població pacífica.
Mai serem enemics entre catalans (i amb qui sigui) que ens expressem amb paraules. No es pot dir el mateix dels que venen (i els que els envien) a matxacar-nos i els que els animen amb allò del "A por ellos".
Publica un comentari a l'entrada