Fa uns dies, de fet fa mesos, observo una
cosa que no se per quin motiu, em produeix una mica de molèstia, m'empipa, em
cabreja i fins i tot, em mosqueja.Fins avui, malgrat que ho he vist ja bastants
vegades, no he dit res. No li he volgut donar més importància que la que té,
però noi.... ho he de manifestar. Això sí que hi tinc tot el dret, crec...
Diu la Viquipèdia:
Propietat intel·lectual: La propietat
intel·lectual és el dret inherent que es té sobre les obres fruit de l'enginy i
la intel·ligència; siguin literàries, artístiques o científiques.Bé, la meva, de "propietat", la
que darrerament gaudeixo, cerco, i em fa aturar sovint les meves caminades, són
les fotos.
Ja fa temps que en sóc aficionada,sempre amb el
mòbil preparat, ara faig pràctiques amb la càmera d'en Martí, una Canon, però
qui sempre va amb mi és el mòbil, i reconec que fa bones fotos. Té bona càmera.
-->
Les
fotos, no m'és tan important que siguin bones, com que em diguin a mi alguna
cosa, que em transmetin, em facin sentir o em treguin un somriure quan les
remiro.
Tinc debilitat pels capvespres al mar, al port de Mataró i també, diria que sobretot, pels núvols... m'encanten les formes i maneres, els colors reflectits a l'aigua... La gent que m'envolta ja s'ha acostumat a sentir la Joana dir: espera, espera! Vull fer una foto al cel.
Bé,
la cosa, que em perdo jo sola, és que he pogut veure algunes persones que
agafen les meves imatges i les fan servir, com si fossin seves, sense dir d'on
les han agafat.
A
veure, siguem seriosos, no sóc professional, no visc d'això, és una afició i
punt però noi... jo, quan "prenc" un text, poesia, el que sigui,
sempre nomeno de qui és. Per justícia, perquè la feina és d'una altra persona,
per tant, com no he de dir d'on ve?
Ara,
que imagino que alguna d'aquestes persones, gairebé segur, es donarà per
al·ludida i es molestarà, li vull dir, sense acritud, jo faig les fotos, jo les
descarrego i pujo a la xarxa, almenys, digues que no és teva no?
A
l'Instagram això no passa doncs no les poden descarregar, però al Facebook sí,
i estic a dos grups d'imatges, a part de les que poso al meu perfil, jo, que
tinc poca gent al Facebook, gent de confiança i íntima, estic començant a
pensar de deixar de posar fotos. Agafar les mateixes del Facebook i posar-les a
l'Instagram, com a pròpies, doncs... no.
Si
us plau, respectem-nos no?
Apa,
ja m'he desfogat!
7 comentaris:
FACEBOOK,ES UN MITJA,QUE A MI NO HAN MEREIX CAP CONFIANÇA,FES EL TRASPAS,LA PIRATERIA,AIXO TEU TAMBE ES PIRATERIA,NO FA GRAÇIA...
hi ha gent tant mandrosa que per no fer no tira ni les seves pròpies fotos, el que has de fer es quan veus algú que t'ho fa deixar-li dit en públic de qui són les fotos.
Segur què no és poden protegir? Si és no, malament anem.
La veritat es que n’hi ha molta gent que fa això Joana, però com tu dius millor t’emportes las fotos a un altre lloc y pot deixar el Facebook sense ninguna. Tu fotos son mol bones, al menys t’haurien de demanar permís.
Petons.
Jo, molts cops, he posat fotos al blog, que he baixat d'internet. Sempre que ha estat així, ho he dit "imatge baixada d'internet" i, de vegades, he buscat la pàgina d'on he baixat la imatge, i he remès la gent a que hi vagi, si vol sber d'on prové la foto. Reconec, però, que és una "feina" i hi ha molt d'espavilat que se la vol estalviar. Et recomano, si realment ets aficionada a fer fotos, que, d'alguna manera, a les teves fotos hi facis aparèixer l'autoria en algun raconet. No sé com es fa, però sé que es pot fer. Un petó, artista!
A mi no em miris, des de fa anys que totes les imatges del meu blog van enllaçades a la font.
Tens més raó que una santa. El problema rau en l honestedat de la gent
Petonassos
Publica un comentari a l'entrada