Intransigents i irracionals!

Aquí i allà!

Aquest diumenge passat vaig col·laborar, com ho faig des de la segona edició, amb la caminada de l’Alzheimer. Dos dissabtes he fet inscripcions i el diumenge, en companyia de dos amics, vendre el cava solidari.

Això va anar, com sempre, perfecte. Som un molt bon equip.

Quan vaig arribar a l’espai d’arribada, abans de les nou del matí, vaig veure un munt de gent fent entrepans, voluntaris i voluntàries que de manera generosa i eficient comencen a les 4 i escaig de la matinada a preparar els cinc mil, si… cinc mil!, entrepans, per quan vagin arribant els i les caminaires.

No cal dir que és una feinada increïble i la fan amb alegria i empenta. Són d’admirar.

Bé, per animar el matí i la llarga espera, la caminada comença a les 8 però pot arribar gent fins a les 13h llargues, vaig fer una foto a les persones que feien els entrepans, un grup animat i decidit que anaven per feina.

La mateixa, la vaig posar al Twitter i a un grup del Facebook de Mataró tot animant a la gent a participar de la manera que puguin. Cal dir que al Twitter i al meu Instagram, tot van ser bones paraules. Al grup de Facebook, fatal.

Aquí va venir el problema, no feia res que l’havia penjat que van començar les crítiques pel davantal d’una de les participants a preparar els entrepans. Jo ni m’hi havia fixat.

La senyora porta un davantal amb l’estelada i com no…. van començar que si han polititzat la caminada, que quina necessitat, que feien un lleig, que si jo… jo!, havia posat la foto de manera intencionada, dient que sóc independentista…. mare meva, per un tros de drap ple de tomàquet i oli!

Com és evident van sortir escopetejats els “altres”, els favorables a l’estelada i per sort… els favorables, que van ser majoria, a què la senyora portés el davantal que li donés la gana, només faltaria! Som més de 250 voluntaris/es, deu haver-hi de tot no?.

La cosa va anar creixent fins al punt que l’administrador del grup va tancar els comentaris a la foto.

Irracionals tant els que defensaven l’estelada, com els que la criticaven.

És normal que un tros de drap, siguin quin siguin els seus colors, produeixi aquest rebuig?, per quin motiu no veuen el que jo vaig veure?, gent solidària, cansada, animosa, pencant molt per facilitar la feina, animant-se, en bon ambient!

Espero que la pobre dona no m’odií pel rebonbori, però segueixo pensant que estem envoltats d’intolerants, d’aquí i d’allà. Que veuen símbols fins i tot a la sopa. Sé, ben segur, que si hagués dut la bandera d’Espanya, hauria estat el mateix, sols que defensant al revés.

L’any que ve aniré amb la samarreta del Betis, aquesta agrada a tothom.

A mi, la imatge, em segueix semblant perfecte. La caminada, com sempre, un éxit!