És una ciutat petita, acollidora i bastant tranquil·la. Almenys tot el centre que és el que vaig visitar.
Caminar pels seus carrers a 18 graus després d'uns dies a 35 va ser, com diuen per allà, una gozada!
No vaig poder visitar cap de les dues catedrals, la vella era en obres, la nova, tancada.
Té edificis molt destacats, carrers nets, de vianants, estrets i moderns, ni que conserva l'encant antic en la majoria.
La Plaça Major, La de la Virgen Blanca, la Bajada Santa Anna que jo vaig fer pujant les escales, obviant les mecàniques, cosa que va fer que una dona, des d'un balcó, em preguntés si no havia vist la mecànica...
Aquesta magnifica llum, quan obres la porta i corre aire, fa música, dringant els vidres, preciosa.
El Guernika "arrugao", brutal.
Un cop a Mataró, vaig celebrar el meu aniversari, 55 anys!, sempre acabo les vacances un any més vella... o era bella? :)
Sopar amb la família, i la resta de dies caminar, mirar, veure, alguns cafès pendents i va quedar estroncat el "mojitos day" doncs em vaig trencar el dit petit del peu esquerre. Encara estic en recuperació... avorrida a casa les hores que no sóc a la feina, sense poder caminar, sortir... sort que la gent que m'estima ha estat pendent de mi i m'han animat, i ajudat amb moltes coses.
Vaig tornar a la feina, ranca i tot, i aquí segueixo, sense poder fer exercici, ni que no ho digueu... m'escapo amb bus al port per gaudir del capvespre....
He tingut un molt bon estiu, molt! Estic molt feliç.
Preparem el proper?
3 comentaris:
VEIG QUE L'ESTIU VA CALLAR PER TU...I VAS GAUDIR DE TU MATEIXA.
A MILLORARSE¡¡¡.
que el peu no et privi de viure feliç, potser canvien algunes coses en aquest temps però sempre es descobreixen coses noves que t'ajuden per més endavant caminar encara més lleugerament....
Hola Joana, veo que en tus vacaciones has disfrutado visitando todo aquello que tenias pendiente en el país vasco. Me alegro mucho por ti, te mereces eso y más. Espero que tu pie vaya mejorando.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada