On son els teus somnis?

Avui, mentre feia tasques de casa, quan s'han emportat en Biel, he estat escoltant, més que mirant, una pel·lícula a la que he escoltat aquesta frase: On són els teus somnis?

Mentre feinejava m'he anat fent aquesta pregunta.

Quan fa que no penso en els meus de somnis?, sóc on voldria ser?, faig el que voldria en aquest moment de la meva vida?.

Massa dubtes per un diumenge a la tarda...

He fet una anàlisi ràpida, de moments i instants, certament, tinc somnis, en tinc molts, són un impúls a la vida, però... als meus 54 m'adono que els tinc aparcats. Sempre hi ha alguna cosa a fer, alguna cosa més important que atendre, una urgència... i és clar, les "meves coses" queden a un bagul, esperant un moment que no se pas si vindrà, però que em nego a tancar amb clau.

També penso que molts somnis els he pogut complir, ser mare, àvia, trobar certa estabilitat amb mi mateixa, viatjar, deunidor!

I què queda per fer?, la llista és llarga....

Vull tornar a Melbourne, en Daniel ja hi torna a viure, vol dir que ja hi tinc un peu :) , vull tenir temps, per mi, per les meves coses, per llegir, caminar, sola o en companyia, tant és!

Somio fer aquell creuer, impossible, ho se, pel mar del Nord, em veig en un vaixell, a coberta, abrigada mirant els fiords i senzillament, gaudint.

Aquesta frase, escoltada ben bé pensant en mil coses m'ha distret de les meves tasques habituals, per tant, per poder tornar a prendre el fil, he posat música, Miguel Rios, he deixat volar la imaginació i he tornat a somiar. Tenim una cita?

Tinc molts somnis, crec que això, dona vida. Aquests, encara em recorden a mi, a la Joana de sempre, m'agrada.

Potser encara tinc temps de complir molts d'aquests somnis....