La teva mà al mau clatell,
els teus ulls,
a les meves ninetes,
foscos, de mirada sensual,
els teus llavis juganers,
la teva veu ronca,
a cau d'orella.
Llisques els teus dits
suaus i contundents,
coll avall fins a l’esquena,
el borrissol esgarrifat,
ho saps, gaudeixes.
Tanco els ulls,
se que ve ara,
els teus llavis als meus,
tremolor intensa,
la teva llengua juganera,
vol i dol.
Obro els llavis,
et deixo fer,
explosió de plaer!
Alguna cosa millor per Sant Jordi? petons, llibres i roses! I Fernando Botero, hi tinc debilitat...
Feliç diada!
1 comentari:
Bonic poema, Boina diada Joana!
Publica un comentari a l'entrada