Sovint veiem notícies d’accidents de ciclistes, molts vehicles no respecten els mateixos, ni les distàncies aconsellables, i es produeixen molts accidents, fins i tot morts.
No cal dir que cal ser severs amb aquest tema i respectar les normatives, els uns i els altres.
Jo vull parlar dels i les ciclistes, que són ells que produeixen accidents i ensurts.
Sóc caminaire, vaig a peu a gaire bé tot arreu, deixo passar la gent gran, m’agrada circular per la meva dreta i intento, en tot moment, respectar. Hi cabem tots i totes.
Però noi…. en alguns llocs temo per la meva integritat física.
M’agrada molt fer el camí de Badalona a Cabrera de Mar per la platja. Excepte el tram Premià de Mar - Vilassar de Mar, el passeig és molt agradable, moltes persones hi caminen i les vistes, com podeu veure a la foto, precioses. Quan el faig són gairebé 18 quilòmetres, però d’una satisfacció absoluta.
Bé, en una bona part d’aquest tram hi ha senyals que indiquen que les bicicletes poden circular, però la prioritat és per als i les vianants. Doncs res, dos cops he estat a punt de caure per un cop de ciclista, a una velocitat increïble i a més, ni es van, o no van voler, donar compte. D’altres vegades els he esquivat per pura xiripa!
Per Mataró, un altre lloc on prenen les voreres com si fossin seves i a sobre, si han de baixar, doncs jo palplantada no ho penso fer, et posen mala cara o rondinen.
El tram del Parc Central, que faig un mínim de quatre cops per anar i tornar de casa a la feina, he d’anar amb molt de compte doncs ells van a tota velocitat i esperen que tu et moguis.
Demanen respecte, primer que respectin ells a les persones que caminen i ho fem per on toca.
Una bicicleta és un vehicle, doncs, que circulin per on toca!
Ja he tingut un parell d’enganxades per aquest tema. Sols espero respecte.
(Queixa a part mereix la gran quantitat de vehicles de l’ajuntament de Mataró, de serveis, que circulen per dins del parc i ho fan a una velocitat del tot inacceptable. Però aquesta, ja és una altra queixa)
7 comentaris:
arreu falten maneres, tothom va a la seva i no admet raons. Lliçons de civisme per a molts, que no volen escoltar mai.
jo tambè m'hi te trobat anant a passejar per la vora del Ripoll. Quan ho faig amb la bici vaig en compte amb els qui van a peu, clar que jo sóc aquell ciclista, l'ùnic que s'atura quan el semàfor està en vermell.
TOTE LA RAO,I AQUI A BARCELONA,DARRERAMENT,VAN PER ON ELS I ROTA,I CALLA VIANANT,PERO DE "MODUS"N'HAN GASTAN GENS.
De seguida m'ha cridat l'atenció el títol d'aquesta entrada, perquè aquí on visc també hi ha molts ciclistes imprudents i de vegades, anar a peu, resulta més perillós que anar amb bici, quina ironia oi? Ha de ser maco el passeig de Badalona a Cabrera de Mar.
No respectar l’espai adreçat als vianants es un dels errors més típics dels ciclistes. Així mateix no respectar l’espai dels ciclistes per part dels vianants també es un dels errors més típics.
Sóc totes dues coses: vianant per naturalesa i biciclista esporàdic.
Tens tota la raó. Hi ha biciclistes temeraris i maleducats. Al meu carrer hi ha carril bici, ben senyalitzat i hi ha ciclistes que circulen per la vorera... a tota llet!
Hola Joana, t’entén a la perfecció, he tingut algú problema amb ciclistes precisament al parc i també a Rocafonda al carrer Pintor Rafael Estrany on m’han clavat el manillar de la bici a l’esquena.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada