No passa res?

Sí que passa!

Sovint m'he preguntat, i us he preguntat, a quin país vivim. Passen coses tan increïbles i indignes que gairebé estem tan desencantats que passem de tot. Fem la nostra i cada cop més, estem ben convençuts que no podem canviar res. Per tant, no fem res.

A ells ja els hi va bé, no cal dir-ho.

Fa temps que parlo poc de política, fins i tot jo passo bastant, pocs cops t'escolten i quan ho fan, no els agrada el que dius, per tant estic distreta amb mil coses i d'alguna manera també passo.

Però noi, ahir, tots i totes, hauríem d'haver envaït els carrers, cridar, fer cassolades, tant alt i fort com haguéssim pogut. Com podem restar a casa tranquils/es veient, i sabent, que han blindat a Rita Barberá per tal que sigui impune?, quantes vegades hem dit quan auesta perdi unes eleccions sortirà molta merda?, doncs bé, ja ha sortit i ella diu que no sap res i el seu partit la protegeix entre cotons, cobrant gaire bé 5000€ al mes, més despeses, per tal que no sigui imputada. No sap res?, cap lider pot dir això doncs saben, molt bé, d'on venen els diners de les campanyes si no, els posen ells? JA!

Indigne, vergonyós, indecent, fastigós.... segueixo?, però és clar, ningú s'ha plantat, molt bla bla bla però i?, d'aquí a pocs dies ella farà la seva i ja no hi pensarem més.

Mentre, d'altres, van a la presó per robar per menjar, però és clar, són pobres, i no són polítics amb padrins i padrines.

I no enteneu que la gent voti "partits alternatius"? Jo sí.