Cal?

Jo crec que no.

Fa dies que dono voltes a aquest escrit. De vegades tinc molt clar què vull dir, però por de no dir-ho prou entenedor.

El dia de Sant Joan, i Joana :), vaig anar a Badalona a esmorzar. El camí fins a l'estació ja va ser clar el panorama, ampolles i llaunes buides, restes de petards per tot arreu, però més que res, moltes restes d'alcohol.

En arribar a l'estació d'Ocata un munt de jovent esperava a una estació increïblement bruta, ampolles trencades, vomitades a terra, davant mateix de l'estció recollien una verbena. El resultat era el jovent que va pujar al tren. Beguts malgrat ser gairebé les 10 del matí, donant un espectacle ben trist i amb poca esperança de futur. No parlaré de la ferum que feien, dels que van pujar fumant un porro fins que un pare de família els hi va cridar l'atenció. No el va apagar, va canviar de lloc, fins que van venir els de seguretat i li van fotre fora el porro. D'una parella que s'anava tocant fins que per sort per la resta es van tancar al vater. 

D'aquí la meva pregunta, cal?, per passar una bona revetlla o qualsevol tipus de festa i celebració cal acabar així?.

Sovint en parlo en trobades familiars i l'expressió més comuna és que jo sóc una avorrida. Perdoneu, surto poc, cert, però quan ho faig ho passo molt bé, no em cal beure ni per riure, ni per animar-me ni per lligar, ho faig al natural!.

No ho vaig fer de jove, no ho he fet de gran, i apart que no m'agradi, al casament bé vaig veure un bon Macallan i l'endemà a les 11 estava treballant, no crec que gaudís d'una sortida acabant en aquest estat i estant l'endemà tirada al sofà feta pols.

No cal, us ho ben asseguro!