Ramoni per mi...
Que també has estat sogre, àvia, besàvia, tieta…
Ens deixes, després d’una vida certament dura i complicada. Una vida on has treballat sempre, i has portat casa teva i la teva família endavant.
Has marxat en silenci, no ens hem pogut acomiadar, no com haguéssim volgut, però hem estat al teu voltant, tots i totes, t’hem acompanyat en aquest comiat llarg i dolorós, complicat per tots i totes els que t’estimem. Que has sigut lluitadora ho hem comprovat fins al final, malgrat les terribles lesions que vares patir has lluitat gairebé un mes.
Has estat una dona de caràcter difícil, la vida no t’ho va posar fàcil, però els darrers anys has pogut gaudir d’una estabilitat, d’una gran família, de veure com alguns dels teus fills i filles ja són avis i àvies, de gaudir amb les celebracions, envoltada de la canalla.
Avui et diem adéu, tan sols dos anys i mig després de dir adéu al nostre germà Jaume ens toca tornar a patir, però aquí estem, i estarem, t’estimem, ni que tu ja ho saps oi mama?.
Bon viatge.
6 comentaris:
Estimada Joana, el meu condol per a tu i la teva família, sé quan significava la teva mare per tu. M'ha emocionat l' homenatge que l'has dedicat.
Molt d'ànim, petons.
Ànims guapa!
El meu condol, Joana. La lluita continua sempre, però ja ho saps tu, és la vida... fins a la mort. Una forta abraçada!
I tant que ho sap. Em sap greu que hagi marxat, Joana.
Se per el que esteu passant, una forta abraçada i endavant.
ET COMPRENC I T'ACOMPANYO,LA MEVA VA MARXAR EN DEU MINUTS.
ANIMS BONICA,MENTRES LA RECORDEU ELLA VIURA.
Publica un comentari a l'entrada