I no se ni quan, ni de quina manera, fer que tornis.
Estic dolguda amb tu. Passen massa coses i tu no ets aquí,
no em puc arrepenjar, ni confiar que tornis, ni tan sols se si ho penses fer...
Massa dies sense saber de tu, sense poder cercar on
t'amagues ni els motius per que ho fas.
No recordo pas que ens hàgim enfadat no?.
Cert, estic tenint un estiu atípic, no paro, entro i surto
gaire bé de manera continuada i no estàs acostumada que això passi, acostumo a
ser més casolana, més relaxada, per això són les vacances però insisteixo,
compleixo, amb tot, i segueixo aquí, no se perquè m'has deixat!
Estic enfadada amb tu.... ni que se que d'altres ho estan
amb mi... no estic complint el meu "cànon" de lectura estiuenca, si
segueixo fent tantes coses em sobrarà algun llibre i això no passa mai, sempre
he de córrer a comprar algun per acabar l'estiu!
Però has d'acceptar que si compleixo amb el cuinar i moltes
receptes de coses noves!.. No en tens prou?, va.... intento relaxar el meu
ritme.. però has d'entendre que he acabat tant estressada a la feina que em
calia omplir la meva vida d'activitats, de soparets, aperitius, caminades,
gimnàs, fills i néts...
Tornes?, em deixes que expliqui tot el que sento i com ho
sento?, seràs bona i em vindràs a veure?.
Estimada inspiració, torna, no em deixis, que no puc
escriure sense tu.... No et penso deixar marxar més!
4 comentaris:
jo diria que en aquest escrit ja ha tornat, i està en forma.
salut
Deixar-la satisfeta és una bona manera de que torni...... :-)
ja tornarà, mentrestant l'estàs alimentant bé. Que passis un bon estiu!
llegint el que has escrit crec que has sigut tú que l'has abandonada, o no la feies servir perquè és evident que la portes a dins
Publica un comentari a l'entrada