Va ser alcalde de Mataró molts anys. Un gran alcalde, una mica manaire i de vegades massa contundent, però va fer el Mataró actual. Els posteriors han viscut de la seva actuació.
Parteixo de la base que vàrem discrepar sovint, bastant sovint, sobretot en les llistes, el tema de la paritat, li va tocar "patir" les meves reivindicacions, que avui encara defenso, i potser també en la manera de fer i veure el partit, però mai va arribar la sang al riu, ni que una vegada, ho reconec, em va fer tremolar les cames i no pas de gust... Aquella vegada em va "caure als peus", però el temps... calma gairebé totes les aigües.
Tenim un tracte correcte i fins i tot afectuós. Ens veiem poc, ell participa en contades ocasions i jo encara menys...
Ara juguem una altra lliga, ser avis, i aquesta, és ben important!.
Fa un temps que dic sovint: en Manel ens fa molta falta, te "criteri" polític. Hi pots discrepar, discutir i fins i tot enfadar, però ningú li treu que criteri en té. Apart de coneixement de ciutat, en tots els seus àmbits. Per això, també, ni que sigui en petit comitè, defenso que el tinguin en compte. La seva experiència, i fins i tot on discrepem, que se l'escoltin.
Tot aquest "xorreig" ve donat que de tant en tant entro al seu bloc, poc, cert... però ahir vaig trobar un escrit amb el qual em vaig sentir, del tot, identificada.
I això, passa poques vegades!.
Manel, em sento, ben bé, com tu. Jo, quan em perdi, serà per altres mars....
1 comentari:
És un sentiment que conec: jo també he conegut persones amb qui no comparteixo res i, tot i així, m'alegro que hi siguin.
Publica un comentari a l'entrada