Deixem-nos de ximpleries, de parcel·les, de marcar territori i pensar tan sols en el poder. Comencem a construir, a integrar i respectar qui pensa diferent.
Tots i totes hi cabem, totes les sensibilitats ens faran amplis de mires i opinions. Que opinar no pot ser castigat.
Ja esta bé de pensar sols en el vostre "corral", aqui som molts i moltes amb ganes de fer canvis i participar, de mantenir una il·lusió que de moment no genereu.
No som xais, som persones i som sobretot SOCIALISTES!!, que es noti punyetes!!
Caminem, avancem, integrem, no sobra ningú en aquest projecte, no s'hi val castigar i decantar qui pensi diferent.
Si no.... quedareu més sols que l'una!
Que la rosa torni a lluir ben vermella, no de color pàl·lid!
Sóc i seré la Joana, Socialista, Feminista i Republicana!!
PARLO DEL CRIT UNÀNIME
Parlo del crit unànime de la sang i
em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen
Miquel Martí i Pol
4 comentaris:
Estem en uns moments que hi ha de fer més les ganes que el color, malauradament tots miren cap a l'egoisme
Pel que sembla s´ha de tenir certa garantia d’èxit amb alguna que altre cadira amb repenja braços per poder accedir a un nivell de responsabilitat, “Continuen mirant-se el màlic” no valdria més buscar i remenar dintre de la gent jove i practica? Per cert, els que varen tenir un paper rellevant en el seu moment no cal que diguin res de res, ja varen fer prou.
Sense el Navarro ja teniu molt de guanyat. Sort!
Els interessos partidistes i les lluites internes panseixen les roses. La solució, la lluita des de baix, de la gent de base.
Publica un comentari a l'entrada