La gent que em coneix fa temps, parlem de 20 anys enrere?, potser més i tot, sap, coneix, la meva lluita per la igualtat de les dones en tots els àmbits.
Moltes persones, gairebe sempre homes, em diuen que hem avançat molt i fins i tot un em va dir ahir que ja no cal la lluita, que ja som iguals...
Ni vaig respondre, total, no parlo amb les parets.
Fa més de 25 anys que milito al PSC, 25 anys on s'han ben atipat, afartat i cansat de sentir la Joana demanar paritat a les llistes.
Fins i tot algú que ara mana molt, i molt, em va dir que n'estava ben tip de mi, que ell no era allà per perdre el temps parlant d'aquestes futileses. Gran decepció per mi donat que ell presidia la jornada i a mi em costa molt parlar en públic. L'endemà mateix vaig dimitir d'aquell organisme intern. Vaig ser conseqüent, ni més ni menys.
Ara, que he fet endreça del despatx, he llençat tants papers que vaig haver de prendre un calmant pel dolor de les mans per estripar papers!
La cosa és que ha sortit aquest escrit que no se quan fa, però ben segur que 10 anys que el vaig escriure.
M'ha fet gràcia compartir el mateix que avui, anirà, sense cap dubte, a la brossa. ja no guardo coses escrites.
L'he volgut compartir perquè els que em coneixeu de fa menys, veieu, que la meva lluita ve d'antic i malgrat que se que quan jo falti, mori, la lluita seguirà, també se que algún dia, llunyà, cert, les meves nétes o besnétes riuran de veure les barbaritats que es varen cometre per tal de passar homes, davant de dones, estiguin, o no, qualificats!
Queda poc per les municipals, veurem per on tiren.
5 comentaris:
Tant de bo siguin les nétes, Joana (i també la meva filla)les que ho vegin. Segur que durant tots aquests anys has fet una bona feina, enhorabona!
Viva mi madre!!
GAT VELL...ESCALDAT I SABI....
Aquesta guerra per el poder només fa que frenar encara més aquesta igualtat que ja hauria de ser.
Jo voldria veure en el món aquesta igualtat en tots els homes i dones, i aquests comprenguessin el valor de ser persones sense recels ni enveges. És ben cert que a reu hi ha moltíssim síndrome de Peter i aquests son molt ineptes, siguin directius o polítics amb carrera o aprofitats xafa colls.
Publica un comentari a l'entrada